La primera vegada que vam pujar a l'escenari de la sala Stroika només vam vendre una trentena d'entrades, avui el públic ocupava tot l'espai!», destacava dissabte a la nit el músic d'Els Catarres Jan Riera, amb les galtes vermelles i la suor al front just després d'acabar el concert. El retorn del grup català a Manresa, després de protagonitzar el concert de la festa major de l'any passat, va tornar a reunir un públic juvenil i familiar que va cantar i ballar durant una hora llarga de rellotge. Durant la vetllada van predominar els títols del seu últim disc, Tots els meus principis, un treball que posa de manifest la importància del primer petó, el primer dia d'escola, el primer viatge, la primera vegada a l'hora de formar la personalitat d'un mateix.

Minuts abans de l'inici del concert, pares i mares es carregaven les criatures a les espatlles, un grup d'amigues acabava de perfilar amb retolador un missatge dedicat als artistes i els tècnics preparaven els equips de so. Després d'assistir al concert multitudinari que Els Catarres van oferir al car-rer Sallent l'estiu del 2018, els seus seguidors no es volien perdre la nova visita del grup a la ciutat. Aquesta vegada la sala Stroika oferia la possibilitat d'escoltar la seva música en un ambient més íntim, sense una multitud d'espectadors.

Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells, amb un equip de músics al darrere, van arrencar el concert amb el títol Una cançó que em parla de tu. La lletra reflexiona sobre la força que tenen els dies que vivim una experiència per primera vegada. Entre el públic, una de les oients assistia per primera vegada a un concert. Alexandra Truta, d'11anys, ballava acompanyada dels seus pares i comentava: «No sé què tenen però la seva música enganxa». L'últim treball substitueix els instruments acústics pels electrònics. A través d'aquests nous sons, Els Catarres conviden el públic a fer un viatge a les primeres experiències que et fan sentir viu i alhora a viure'n de noves.

«Quan escolto cançons com Tintín, Tokyo o Vull estar amb tu viatjo automàticament a diferents èpoques de la meva vida», asse-nyalava Conxi Molina, que ballava amb la seva filla de 15 anys. Els artistes no la van decebre, ja que van tocar cançons d'altres àlbums més antics com Big Bang o Postals. Alhora les cançons més recents com Martina, Fins que arribi l'alba, Casablanca o Perfectes també van sonar i els espectadors cantaven al peu de la lletra cada cançó quan el cantant, Èric Vergés, encarava el micròfon al públic.

Al llarg del concert, les mencions al context polític van ser molt presents. Els artistes van dedicar la cançó El Setge als polítics que estan a la presó. Alhora el grup també va tenir un record per les persones refugiades que creuen el Mediterrani amb la cançó El món és teu. Per cloure el concert, el grup va retornar als seus orígens amb Jenifer. Amb l'escenari fosc i el públic desfilant, Jan Riera confessava que li agrada recordar els inicis més difícils del grup, quan tenien poc públic, «per saber d'on vinc i qui soc».