"No sé si es pot resoldre el problema, però sí que s'ha d'abordar". Amb aquestes paraules es va referir l'escriptor Eduardo Mendoza a la situació que es viu a Catalunya dues setmanes després de fer-se pública la sentència del procés per part del Tribunal Suprem. Mendoza va fer aquestes valoracions en la roda de premsa de presentació del seu nou llibre, que avui arriba a les llibreries: "El negociado del yin y el yang" (Seix Barral) que continua la sèrie iniciada amb"'El rey recibe" i que forma part d'una trilogia amb el periodista Rufo Batalla com a protagonista.
L'escriptor va reflexionar sobre la seva trajectòria literària i va explicar que després de llegir recentment un dels seus primers llibres no s'hi va reconèixer. Va comparar aquella "prosa molt més barroca i més complicada" dels seus inicis amb l'actual: "he arribat a un grau en què estic a punt de desaparèixer, de simplicitat i de frases curtes".
La història d'"El negociado del yin y el yang" se situa a la primavera del 1975, amb Franco a punt de morir. Rufo Batalla viu a Nova York i sent la necessitat de tornar a Barcelona davant els aires de canvi que respira el país. Quan està a punt de donar el pas, apareix de nou a la seva vida el príncep Tadeusz Maria Clementij Tukuulo amb el seu boig projecte de reivindicar el seu dret al tron de Livonia, un país inexistent, ubicat entre dues o tres repúbliques de la Unió Soviètica. Rufo Batalla acceptarà una missió incerta que el portarà a Orient. Un cop allí, descobrirà que aquest no és el darrer ni l'únic destí d'aquesta extraordinària missió.
"El rey recibe" (Seix Barral) va ser la primera part d'aquesta trilogia. Tot i que l'obra tenia elements autobiogràfics, Mendoza va voler deixar ben clar, en la presentació del llibre, que "El rey recibe" "no són unes memòries disfressades, sinó una novel·la" amb un protagonista que passeja i viu moments històrics, des de finals dels 60 fins a mitjans dels 70, que a l'autor li van semblar importants.
En aquesta ocasió, Mendoza va recordar que el personatge protagonista és el seu 'alter ego' perquè fa un recorregut vital paral·lel al seu. No té res a veure amb ell, va aclarir, ni s'han de buscar equivalents de persones ni situacions, però sí que es troba en els moments que ell ha viscut d'una forma presencial. Va assegurar que escriu aquests llibre motivat per recordar com es veien alguns fenomens socials, culturals i polítics d'un moment determinant i com després, amb el pas dels anys, la percepció pot canviar.
Franco
Un dels moments presents al llibre és el de la Transició espanyola. Mendoza va explicar que volia insistir molt en la importància que va tenir la mort de Franco. "Sembla un fet sense importància perquè es va produir sense intervenció de tercers, però els que ho vam viure ens adonàvem que estava passant alguna cosa" el significat de la qual encara no s'ha acabat d'entendre.
Mendoza va qualificar Franco com una persona "ridícula, un senyor sense cap aparença terrible, era un home que passava desapercebut i que no sabia parlar i no tenia la capacitat oratòria d'altres dictadors". Va assegurar que la seva desaparició va deixar una generació "desvalguda" que es va quedar "sense passat".
Sobre l'exhumació de Franco, creu que s'havia de fer, "l'havien de treure d'allí". "Jo havia proposat que fessin un sorteig entre tots els espanyols i a qui li toqués se l'emportés a casa, i no se li havia de donar més importància", bromejava.
Catalunya
A preguntes dels periodistes, Mendoza va reconèixer que veu "malament" la situació actual de Catalunya, que no sap cap a on pot conduir la situació, que "és negativa per a tots. No sé si es pot resoldre el problema, però sí que s'ha d'abordar. No sé si té solució, però sí que hi ha solucions", va dir.
