JERUSALEM

? De Jez Butterworth. Direcció: Julio Manrique. Traducció: Cristina Genebat. Intèrprets: Pere Arquillué, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Albert Ribalta, Chantal Aimée, David Olivares, Elena Tarrats. Manresa, 26 i 27 d'octubre. Kursaal.

En referència al popular himne basat en els versos del poeta William Blake, Jerusalem, sota la direcció de Julio Manrique (un autèntic home renaixentista), va omplir les dues funcions programades el cap de setmana passat a Manresa. Una peça complexa, gens fàcil, protagonitzada per un antiheroi, una mena de Falstaff modern de nom Johnny El Gall Byron, en una de les interpretacions més brillants d'un fantàstic Pere Arquillué.

Jerusalem és un paisatge inhòspit, una pèrdua de valors, d'arrels; una trepidant carrera que deixa massa pel camí: una joventut sense esperança, sense somnis, sense futur. I una generació anterior que ni recorda si mai va lluitar per res, acomodada en l'abús en una misèria espiritual i física. Jerusalem és un camí incert i fosc.

I en aquest context, un ésser lliure, descregut, Johnny El Gall Byron, sobreviu aliè a la convencional massa que l'envolta (o això procura), i converteix en recer, sobretot per als més joves, la seva atrotinada caravana enmig del bosc. Excessos en tots els sentits i fantàstiques històries que fascinen a qui veu en El Gall la possibilitat d'un futur imaginat. Però viure al marge de la societat té un preu i aquest Falstaff modern també l'haurà de pagar.

Aquest antiheroi es mou entre el mite (fascinant la història del seu naixement o com va conèixer el gegant que va construir Stonehenge) i l'home ardit, fora de les convencions. La interpretació d'Arquillué és polièdrica, fascinant i els tocs de tendresa quan deixa de brandar la destral de guerra l'apropen a ulls de l'espectador. La resta d'intèrprets queden en la coralitat, destaquen, però, tres personatges força clau, els interpretats per Victor Pi, Albert Ribalta i Marc Rodríguez. La part més jove de l'elenc es mou en la cor-recció i sobresurt una Elena Tarrats, la veu de la qual sempre és un plaer escoltar.

Jerusalem és un retrat en blanc i negre d'un temps, d'un país sense rumb però que en reivindica aquesta absurditat. Però, sobretot, Jerusalem és l'enorme plaer de la interpretació de Pere Arquillué.