La pintura figurativa de les últimes dècades del segle XIX i tot el XX «no està de moda», assegura l'historiador Ovidi Cobacho, que darrerament està donant a conèixer l'obra d'artistes catalans i del territori central com el solsoní Tomàs Boix. El cardoní explica que, enfront de les nombroses possibilitats d'exhibició que té l'art contemporani, «no hi ha circuit» per a propostes que rescatin de l'oblit autors que han escrit el relat de la pintura catalana. Però a Manresa hi ha un espai que va pel camí de convertir-se en la pinacoteca que la ciutat necessita, sobretot amb el museu en obres: el convent de les Caputxines. Fins al diumenge, hi continua oberta l'exposició De mar i muntanya, el paisatge català, amb 37 obres de 27 pintors.

«Recordo que en Ramon Payàs, que va treballar per fer del convent un espai d'activitats culturals, em va trucar el dissabte 22 de juny per explicar-me que durant el dia hi havia passat força gent a veure l'exposició Artistes i paisatges manresans», rememora Cobacho: «l'endemà, però, em van comunicar que havia mort. Marta Payàs, neboda del Ramon, i jo vam pensar què podíem fer per homenatjar-lo, i vam recordar que ens havia comentat que algun dia podríem muntar una mostra de paisatges de mar i de muntanya perquè Catalunya és un país de mar i de muntanya».

El resultat és la mostra comissariada per Marta Payàs que es desplega per les quatre sales de les Caputxines, amb obra d'artistes com Fernández de Soto, Planas Doria, Tomàs Boix, Serra Malgosa i Ramon Salisi, entre d'altres. Els quadres pertanyen a tres col·leccions particulars, una de les quals d'un antiquari de Vic que, en ensenyar el seu fons a Payàs i Cobacho, va fer viable el projecte.

Artistes per descobrir

L'oli Roques i platja ens dona testimoni de la primera etapa pictòrica de Pere Clapera (1906-1984), un artista de Sant Fruitós de Bages que «va destacar com a il·lustrador», apunta Cobacho: «Els programes de les funcions de ballet que es feien al Liceu als anys 60 els va il·lustrar ell, com també algunes novel·les. Va treballar per al teatre, el circ i el món del flamenc».

Del manresà Miquel Torras Serra (1934-?) es mostra una vista del poble d'Arties, a la Vall d'Aran, amb el Montarto al fons; el sallentí Joan Noet (1913-2003) hi està representat per la marina Ametlla de Mar; l'aquarel·la Monistrol de Montserrat, del manresà Ramon Salisi (1921-2008), Racó de mar, del solsoní Tomàs Boix, i Marina de Cadaqués i El Pedraforca nevat, del baganès Rafael Fernández de Soto, són altres mostres paisatgístiques d'autors de la Catalunya Central. Com també ho és Camps daurats i Montserrat, de Joan Centellas Baqué (1947), fill de Monistrol de Montserrat i un dels escassos pintors vius presents a l'exposició del convent.

Precisament el massís montserratí és protagonista d'un espai propi, amb set pintures que mostren la muntanya i el seu entorn des de diferents punts de vista. Un d'aquests quadres és Muntanyes de Montserrat, de Joan Serra Malgosa (1899-1970), un nom desconegut per al gran públic però que ocupa un espai propi en la història de la pintura catalana. «Va ser un dels grans mestres que hi va haver a Barcelona als anys 40 i 50, representant del que Fontbona qualifica com la generació del 17», indica Cobacho: «Serra Malgosa pertany als evolucionistes, un grup que va significar l'últim fuetada de la modernitat iniciada amb Casas i Rusiñol». Els quadres exposats estan a la venda per entre 180 i 1.600 euros.

Per l'exposició Artistes i paisatges manresans hi van passar més de 400 persones, l'estiu passat, i la mostra actual també té una bona afluència de públic. La bona disposició de la comunitat de monges, amb l'abadessa Pilar Lumbreras al capdavant, fa preveure que la iniciativa tingui continuïtat en els propers mesos.