Després de la seva estada a Santpedor, avui torna al Berguedà Instantànies de quatre dècades cabdals. La mostra, ubicada a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, s'inaugurarà a les 6 de la tarda, amb la presència de l'alcalde de la població, Josep Maria Altarriba, i de Marc Marcè, director de Regió7. Amb entrada lliure, es podrà visitar fins a l'11 de novembre, de dilluns a divendres de 15 a 20 h; dijous, de 9.30 a 13.30 h, i de 15 a 20 h; i dissabte, de 9.30 a 13.30 h.

L'exposició presenta un recull de notícies, fotografies i portades representatives de la vida de la Catalunya Central els darrers 40 anys. Com explicava l'autor dels textos, Xavier Domènech, un dels artífexs de la proposta, juntament amb Salvador Redó (selecció gràfica) i Bet Padró (disseny), la mostra no busca l'exhaustivitat però sí que sigui «significativa». Així, Instantànies de quatre dècades cabals s'obre amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, on destaca una de les imatges més colpidores de la jornada, amb l'agressió a l'aleshores regidor Jordi Pesarrodona a l'escola Joncadella de Sant Joan, i continua amb la presó de Lledoners i la manifestació de la Diada a Berga, el 2016.

Amb imatges de més de 25 fotògrafs i redactors del diari, l'exposició pretén arribar al públic amb un discurs «representatiu dels moments commovedors i rellevants de les grans històries que han succeït en aquest territori», destacava Domènech. L'exposició es divideix en una trentena de plafons (de 2x1 metres), que contenen una portada, diverses fotografies i un breu text explicatiu.

Des de la seva fundació, Regió7 ha informat sobre les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, celebrades el 3 d'abril del 1979. És aquesta la notícia que continua el discurs expositiu de la mostra, que no oblida els quaranta anys d'informació econòmica (de Pirelli a Carbons de Berga), el sector de la viticultura, els grans incendis forestals i desastres naturals com els aiguats del 1982 i de l'any 2000. Crims que impacten en tota la comunitat protagonitza el plafó següent (amb la desaparició dels germans Pires Òrrit, el cas Corominas i la mort del berguedà Josep Maria Isanta). Per la mostra, el públic veurà desfilar paisatges, alguns ja desapareguts, com les cases de Sant Salvador de la Vedella, i d'altres ja quotidians, com la construcció de la presa de la Llosa del Cavall i de la presó de Lledoners.

Els plafons també recorren algunes de les històries de solidaritat d'aquests 40 anys: de Flors Sirera als refugiats del segle XXI; la visita de Joan Pau II a Montserrat i un recull de protestes i reivindicacions del territori, i el debat permanent sobre les infraestructures. Del món de l'esport, els autors han triat la lliga ACB que va aconseguir el Bàsquet Manresa el 1998, l'arribada a l'Everest, l'entusiasme olímpic (amb Guardiola i Estiarte) i el motor (de Carles Checa a Marc Coma).

Hi ha espai per a la Patum; i el patrimoni té el seu lloc en la recuperació del Casino i el Kursaal de Manresa, com també de Sant Benet de Bages. La cultura s'escriu a través del rodatge de sèries, com Rosa, els anys noranta, i Hache, de Netflix, enguany, a més de Pa negre, rodada en part al Berguedà, i Olor de colònia, que es va filmar, precisament, a la Colònia Vidal de Puig-reig. Sense oblidar noms com els cineastes David Victori i el desaparegut Joan Soler, i actors com Miki Esparbé. La música la signen grups com Gossos i la Beth, i el món de l'art recorda Beauys i el Bosc de Creus de Marc Sellarès.

Després de passar per Solsona (on es va obrir la itinerància de la mostra al principi de juny), Sant Joan, Berga, Puigcerdà, Moià i Santpedor, l'exposició continuarà aquests dies a Puig-reig, abans d'arribar a Igualada (del 12 al 26 de novembre), Manresa (del 2 al 15 de desembre) i la darrera incorporació en la itinerància, Navarcles, on es podrà visitar del 10 a 19 de gener.