01 de novembre de 2019
01.11.2019

Parlen els protagonistes de la sèrie «Hache»: Javier Rey i Adriana Ugarte expliquen com és

La producció de Netflix rodada a Manresa ja es pot veure a tot el món

31.10.2019 | 23:47
Ugarte i Rey, en una escena de la sèrie


Javier Rey: «En Malpica vol ser al cim de la piràmide per sentir-se segur»


HacheJavier Rey (Noia, la Corunya, 1980), que ja va protagonitzar la reeixida sèrie  Fariña, es posa en la pell del cap de la banda criminal que controla el tràfic d'heroïna a la ciutat de Barcelona durant els anys 60. A la pantalla gran i al costat de la llei acaba d'estrenar  El silencio de la ciudad blanca.

Qui és en Malpica?

En Malpica és un personatge amb un passat força potent, que condiciona absolutament cadascuna de les decisions que pren en el present. Físicament està una mica disminuït [és coix] per culpa d'aquest passat i té un gran afany per controlar tot el que l'envolta, per les seves pròpies inseguretats. I té una manera de fer i d'actuar força eficient i pertorbadora. Tot el seu món comença a trontollar quan l'Hache entra a la seva vida.

En Malpica i l'Hache són els dos principals protagonistes de la sèrie. Quina relació tenen?

Molt complexa. Violenta, apassionada, boja, visceral. Són com dos animals quan estan junts. Surten focs artificials. Evolucionen paral·lelament tots dos, de maneres diferents, amb la qual cosa és molt imprevisible. A mi, com a actor, quan llegia la part següent del guió no havia imaginat que podia arribar fins on arriba aquesta relació. A l'Adriana l'admirava molt ja abans de treballar amb ella, i aquest és el primer cop que hem coincidit. És d'aquelles persones amb qui tenia ganes de treballar. És una actriu molt bona i molt generosa, i t'ho posa tot fàcil.

Què domina més, la relació entre vostès o el gènere policíac?

Hi ha lloc per a tot, i va més enllà. Hi ha una història policial, una història de personatges que s'interrelacionen. Hache parla de la masculinitat de l'època, de com era socioeconòmicament el lloc, la gent, els barris més humils. La sèrie són moltes coses, em costaria resumir-la en una sola sinopsi. Estem parlant del que passava en una època en concret.

La referència a Fariña, un dels seus treballs de més èxit, és inevitable. Ara, a Hache, és un cap de la droga a la Barcelona dels 60. Podem parlar de similituds?

No, no té res a veure, ni la sèrie, ni com està explicada. Entenc la pregunta, però Hache va més enllà del tràfic de drogues. Estem parlant d'una sèrie de personatges molt complexos, cadascun amb les seves profunditats.

I això de fer el paper de dolent, com ho porta?

La veritat és que no considero que el meu personatge sigui dolent, ni malvat; de fet, gairebé mai ho crec. Sempre prefereixo que ho jutgin els altres, perquè jo els defenso a mort. I, en aquest cas, a mi en Malpica em sembla una gran víctima del lloc on es troba. Totes les accions que fa són per sobreviure i per sentir-se al cim d'una piràmide, perquè això li dona seguretat.

Com s'ha preparat el personatge?

Des de diferents angles, ja que és un personatge amb moltes capes diferents. L'hem preparat des de la profunditat del seu passat, i també des d'un lloc molt físic. És interessant la seva contradicció: com de poderós és en allò mental, i com de dèbil és en allò físic. Hem tingut molt temps per treballar i el fet que la creadora de la sèrie [Verónica Fernández]) estigui a prop nostre és un encert.

Tornant a Fariña, la sèrie va donar a conèixer una realitat desconeguda per a molts dels espectadors. Creu que Hache destaparà un submón de la Barcelona dels anys seixanta?

Sí. A més, estem parlant d'un estament social en concret que no sol estar gaire ficcionat. Això també és una novetat. Hache dona veu a una sèrie de personatges que tenen molt cos, no tanta purpurina i llum. I és molt interessant, perquè hi ha molt per explicar. A més, l'estètica hi ajuda molt. La sèrie agradarà tant a la gent propera a Barcelona com a la gent que no conegui la història ni la ciutat.

Per què creu que agraden tant els personatges foscos relacionats amb el narcotràfic? Ho veiem amb l'èxit que han tingut sèries com Narcos o la mateixa Fariña.

La gent no se sent identificada amb els personatges que no tenen tares ni arestes i que són excessivament blancs o bé massa herois. Tots tenim les nostres misèries, i com a espectadors sovint empatitzem més amb el drama que no pas amb algú a qui li va tot increïblement bé. Els personatges complexos, que tenen dubtes, que es deixen portar pels seus instints, que no són sans ni per a ells ni per a les persones que els envolten, que fan mal de manera intencionada o sense voler, s'acosten més a l'ésser humà.

I se sent còmode en aquest registre? Voldria canviar-lo?

En aquest sentit, crec que soc molt afortunat. No sento que em vegin sempre encasellat en un tipus concret de personatge. Fins ara, els papers que he fet no tenen res a veure els uns amb els altres. I això em dona molta llibertat.

Adriana Ugarte: «L'Hache és una supervivent»


Adriana Ugarte (Madrid, 1985), que dona vida a la protagonista, reconeix que trobava a faltar personatges femenins no subordinats als rols masculins. És una sèrie fosca, afirma, i això la reconcilia amb la pròpia naturalesa humana. La intèrpret espanyola es posa a la pell de l'Helena, coneguda com a Hache, una dona amb poder enmig d'una banda criminal de tràfic d'heroïna, en una sèrie on les dones trenquen estereotips.

Com descriuria la protagonista de la sèrie?

L'Hache és una dona eminentment salvatge i supervivent. Crec que al llarg de tots aquests anys de treball, aquest és el personatge més allunyat de mi. Ella prové d'una classe molt humil, marginal, i amb el temps s'anirà empapant de molt coneixement, però sempre hi haurà aquest sediment, que és la seva pròpia essència i naturalesa. Havia de sortir d'allò sofisticat, elegant, més relacionat amb el benestar, que és el terreny en el qual m'havia mogut quan he hagut de fer treballs d'època. L'Hache és un animal salvatge sense pèls a la llengua, i amb una moral adaptativa, que s'emmotlla a les circumstàncies, que en el seu cas estaran regides sempre per la necessitat.

Una moral adaptativa implica no tenir valors?

Com a eufemisme. Sí que té valors, no és una dona amoral. Jo crec que la moralitat en sentit estricte no existeix. L'Hache és immoral en moltes ocasions, però crec que té un sentit de la lleialtat molt gran a les persones que ella considera que ho mereixen.

El fet que Hache sigui el personatge més allunyat de vostè li ha suposat un repte?

N'hi ha hagut molts que han estat allunyats de mi, però segurament sí, aquest ha estat un dels reptes més grans, i també un dels personatges amb què més he gaudit. No necessàriament els personatges allunyats són els més complicats, ni els més propers són més fàcils. Depèn molt de les circumstàncies. Tots els personatges o els projectes als quals accedeixo me'ls prenc amb el mateix respecte i tenen el mateix nivell de dificultat. Al final és posar-te en la pell d'un altre, de crear, de fer-lo viure, i per a mi, això, continua sent un misteri. És el que em fa estar enamorada d'aquesta professió.

L'hem vist també a El tiempo entre costuras i La señora. Què tenen els personatges d'època que la sedueixen tant?

El que em sedueix és el projecte, i en aquests dos casos i també en el d' Hache, em semblaven tres oportunitats molt boniques de construir alguna cosa que suposés per a mi fer passos endavant en l'aprenentatge professional. Eren, també, èpoques molt diferents.

El director, Jorge Torregrossa, deia que quan va llegir per primer cop el guió d' Hache li va xocar molt. Què diria que té aquesta sèrie de diferent respecte d'altres del mateix gènere?

El que més em va agradar d'aquest projecte és que mai he vist una sèrie d'època així, en la qual preval fonamentalment l'emoció, l'acció, el fons del que succeeix, per sobre de l'envelliment dels personatges. Això em sedueix molt. És una sèrie que es mou al voltant de l'interès, l'ambició, la necessitat, els diners, i que parla d'emocions i de sentiments que són molt primaris, dels quals ens avergonyim moltes vegades i que sovint posem en veu alta que són bruts, i que tenen molt a veure amb la naturalesa humana. La sèrie és fosca i els personatge som foscos. Això et reconcilia molt amb la teva pròpia naturalesa. En l'àmbit actoral, és un exorcisme meravellós.

Com ha preparat el personatge?

En molts casos, el personatge et va guiant. Al principi va ser complex i vaig tenir molts moments de dubte. Però, de sobte, hi ha un matí que et lleves i notes que tu i Hache ja cavalqueu juntes. En aquell moment, en cada seqüència, ja saps què no faria el teu personatge. Ja no és l'actor qui parla.

Quina relació té l'Hache amb la resta de personatges de la sèrie?

La relació amb l'inspector Vinuesa, Eduardo Noriega, és una relació que es mourà fonamentalment en l'àmbit d'allò professional. Ell és el comissari de policia que està destinat a Barcelona, i la història ens portarà a trobar-nos en circumstàncies més fredes i formals, i també en altres de més compromeses i personals, però sempre en relació amb un cas. Amb Javier Rey [que interpreta Malpica, el cap de la banda] és una relació basada en un interès mutu i en una inevitabilitat total. Personatges enèrgics que es lliuren a l'acció en cos i ànima.

La creadora, Verónica Fernández, comentava que ha volgut trencar estereotips, i que les dones de la sèrie no estan conformes amb el rol que se'ls pressuposa. Hi ha un empoderament?

No sé si és un empoderament com a tal, d'alguna manera és la recerca de l'equilibri. Queda molt camí per fer. Però, sigui com sigui, es trobava a faltar: dones que no fossin simples accessoris dels homes, ni que el seu destí estigués marcat per l'abandonament o el rebuig d'un home. Dones que de sobte portin la batuta de l'acció. Ella té el poder i és absolutament genuïna. Ens estem acostant a aquest empoderament. Això té molt a veure amb la manera de ser i la visió de la Verónica [la creadora de la sèrie]. Els guions no deixen cap personatge com a dèbil o fort, és una espècie de dansa en què tots els personatges tenen molt per fer i per dir. Si reben violència, responen igual, o no, però són personatges que es mouen amb llibertat. I aquest camí cap a la llibertat val la pena conquerir-lo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.