secretos de estado

? EUA, Gran Bretanya, 2019. Suspens. 112 minuts. Direcció: Gavin Hood. Guió: Gregory Bernstein i Gavin Hood. Intèrprets: Keira Knightley (Katharine Gun), Matt Smith (IV) (Martin Bright), Adam Bakri (Yasar Gun), Matthew Goode (Peter Beaumont), Ralph Fiennes (Ben Emmerson), Rhys Ifans (Ed Vulliamy). Pantalles: Bages Centre (Manresa).

Hi ha moltes pel·lícules verídiques que semblen concebudes pel guionista més imaginatiu i perspicaç. Secretos de estado és una d'elles. El film reconstrueix un episodi força desconegut de la història recent. L'any 2003, Estats Units cerca desesperadament la complicitat d'altres països influents per poder justificar el seu atac a l'Iraq. Katharine Gun, una traductora i agent britànica, identifica un missatge del NSA que exigeix l'ajuda anglesa per executar un xantatge a membres de les Nacions Unides reticents a donar el seu suport a la invasió militar. La protagonista filtra aquesta informació a la premsa, tot assumint el risc d'anar a la presó. Secretos de estado és una producció britànica, però el seu contingut i el seu esperit crític connecta nítidament amb un dels cor-rents més notables (i reivindicats) del cinema nord-americà dels anys setanta: el thriller polític, amb conspiracions i personatges íntegres que s'enfrontaven perillosament al sistema. No obstant això, el film de Gavin Hood està molt lluny, creativament, de títols llegendaris com Tots els homes del president i El último testigo.

L'autor de la interessant Espies des del cel (una altra reflexió ètica amb un rerefons històric) descabdella una trama apassionant sobre un dels afers més transcendents de la política internacional del segle XXI, però tot això no és suficient per aixecar un testimoni cinematogràficament vàlid.

La posada en escena no té ni un gram de nervi narratiu ni d'expressivitat visual. Les intencions lloables no poden justificar un producte feble i rutinari, en què només es pot salvar la magnifíca interpretació de la sempre excel·lent Keira Knightley.

Una altra oportunitat perduda (i ja en són...) per portar a la pantalla gran amb garanties una crònica subjugant.