¿Todavía crees en la revolución? ¿Todavía sueñas con cambiar las cosas? Amb aquestes dues preguntes arrenca Coque Malla (Madrid, 1969) el seu nou disc d’estudi ¿Revolución? (Warner Music). Així, entre interrogants, deixant obert el títol, el significat i les possibles diferents vies per portar-la a terme.

«També pot tenir un sentit irònic, com una manera de dir que veig la revolució bastant poc probable», apunta amb mig somriure el músic madrileny, qui, en qualsevol cas, assegura que el disc no té un to «tan tràgic».

I explica: «Hi ha una pregunta a la qual segueix una resposta bastant pessimista. Necessitem una revolució o un canvi profund que ens faci a tots una mica més feliços o que ens faci tenir una vida més digna... Perquè això de la felicitat és bastant relatiu».

Després de llançar aquesta idea, aclareix que el disc és «bastant positiu perquè, encara que la revolució és impossible, hi ha un munt de coses que fan que valgui la pena viure». Per això la segona cançó és Nos queda la música, que és aquí encara que «no sigui possible la revolució».

Xarxes socials

La veritat és que Coque llança idees diverses al llarg de la desena de cançons que suposen el seu retorn discogràfic després de tres anys. Així, per exemple, a Extraterrestre reflexiona sobre aquesta societat d'exposició constant a les xarxes socials, amb l'autocensura com una de les seves cares més fosques.

«Per aconseguir ser absolutament immune a les crítiques dels altres i de la censura que moltes vegades ens imposen cal ser una mica extraterrestre», resumeix, i afegeix que aquesta cançó en particular «parteix de la idea terrible d'autocensura que ens estem imposant a nosaltres mateixos».

Segons el seu parer, «al final la censura no l'estan duent a terme uns éssers perversos i poderosos que viuen en edificis altíssims, sinó que l'estem fent nosaltres mateixos». «Això és terrible», sentència, i després planteja: «Hauríem d'intentar recuperar el sentit de l'humor i la ironia».

La balança torna a passar de cert pessimisme a l'extrem oposat a Un lazo rojo, un agujero, un tema en el qual, sobre una base funk i disco, rapeja Kase.O, qui envia al món proclames com «la revolución será de amor o no será». I proposa potser que la fi del món ens enxampi ballant.

«Si tu vols que sigui, per què no», respon Coque a aquesta última afirmació, i passa a explicar que en realitat «no hi ha un missatge planejat a priori». «Escric de forma bastant instintiva i intuïtiva i d'aquí sorgeixen idees i imatges. Prefereixo que a la gent li provoqui emocions. Suposo que hi ha molts missatges entrellaçats i fins i tot alguns de contradictoris. És bonic que sigui així», reflexiona.

Eclecticisme

Des de l'inici de ¿Revolución?, propi dels Beatles del Sgt Pepper's, el disc s'obre a tota mena d'estils. I crida l'atenció precisament el funk d’Un lazo rojo, un agujero, que va partir del disc Random access memories de Daft Punk. «I hem anotat moltíssims trucs de l'enregistrament d’Off the wall de Michael Jackson», revela.

Partint des d'aquí, «al final hi ha una mica de moltíssima gent» dels seixanta i els setanta, segons paraules del mateix Coque, qui esmenta fins i tot Barry White o Diana Ross. I en una altra volta de rosca, apareix Kase.O per posar els seus versos rapejats: «Però tampoc hem inventat res, Prince va posar rap en cançons funk un milió de vegades».

Amb el disc posat a la venda, el que toca és presentar-lo en directe a partir del 9 de novembre a Salamanca. Després, combinant teatres i sales, ciutats com Bilbao, la Corunya, Sevilla, Alacant, València, Màlaga, Cadis, Múrcia, Granada, Gijón, Valladolid, el 31 de gener a la sala Razzmatazz de Barcelona, Madrid, Saragossa i Sant Sebastià -totes les dates són a la pàgina web www.coquemalla.es.