El Museu Picasso de Barcelona explora la relació entre Picasso i el poeta Paul Éluard en una exposició que inclou nombrosa documentació inèdita i que es complementa amb una segona exposició dedicada al Picasso poeta.

El director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, ha explicat aquest dimecres en la presentació que "són dues exposicions en una i, de fet, hi ha creacions que es divideixen entre ambdues, com la sèrie Somnis i mentides de Franco, que mostren successivament els gravats en una i els textos en una altra".

L'exposició Pablo Picasso i Paul Éluard, una amistat sublim, que s'exhibirà a Barcelona fins al pròxim 15 de març, presenta un recorregut temàtic i cronològic dels dos personatges a partir de llibres i poemes, obres il·lustrades, retrats i dibuixos d'Éluard i la seva dona Nusch, la col·lecció que va reunir el mateix Paul Éluard així com fotografies de Man Ray i Brassaï, i correspondència i pel·lícules documentals en les quals es relaten les trobades entre els dos amics.

El recorregut conté també retrats picassians de Dora Maar, la fotògrafa que es va convertir en musa i companya de Picasso després que Éluard la va presentar al pintor.

La comissària d'aquesta primera exposició, Malén Gual, ha recordat que tant Éluard com Dora Maar "van influir en el posicionament polític de Picasso a favor de la pau des de la Guerra Civil espanyola".

A la mostra es pot contemplar el poema Novembre 1936 que Éluard va escriure després de la Batalla de Madrid i que "va influir en Picasso quan va realitzar els gravats Somni i mentides de Franco, i viatges d'anada i tornada entre els dos creadors com el poema La victoire de Guernica que el poeta va escriure mentre Picasso pintava el seu gran llenç antibel·licista.

A l'equador es mostren les fotografies que Maar, Man Ray o Lee Miller van captar de Picasso i Éluard mentre compartien vacances durant tres estius consecutius a l'hotel Vaste Horizon de Mougins en els anys trenta, on el malagueny va realitzar retrats de Nusch Éluard, de Maar i de la filla del poeta, Cécile, així com un retrat críptic de Paul Éluard disfressat d'arlesiana, conegut com Arlesiana alletant un gat.

Del període de l'ocupació nazi de França s'exhibeixen La main à plume, una publicació col·lectiva en què participen molts artistes surrealistes. Éluard escriu el poema Liberté, l'original s'exposa al costat de la còpia manuscrita que va lliurar a Picasso.

A les parets pengen els 18 retrats d'Éluard que Picasso va dibuixar en un sol dia i que anaven evolucionant, mai exposats fins ara en el seu conjunt, i no molt lluny es mostra també per primera vegada el Carnet Royan en la seva totalitat.

En l'última sala, ja en la postguerra mundial, Picasso s'afilia al Partit Comunista Francès i és el moment en què pinta els seus cèlebres coloms de la pau, que ocupen gran part d'una de les parets, i amb Éluard col·labora amb els moviments i congressos per la pau i en l'elaboració del llibre Le visage de la paix.

D'aquests anys s'exhibeixen Nu estirat en un llit blau (1946), Massacre a Corea (1951), el dibuix de L'home del be o Jocs de patges (1951).

L'exposició es tanca amb una gran fotografia de l'enterrament després de la mort prematura d'Éluard, en la qual és visible un compungit Picasso, i al costat el dibuix d'un colom que el pintor va dedicar al seu amic.

Aquesta exposició es podrà visitar posteriorment al Musée national Picasso-Paris i en una versió reduïda al Musée d'Art et d'Histoire de Saint-Denis.

De manera complementària, l'exposició Picasso poeta destaca la importància de l'escriptura poètica en el procés creatiu de Picasso i recull en un context més ampli dels estrets vincles que hi ha entre escriptura i pintura; el treball del text (collage, repeticions, variacions), on ressona el treball pictòric, i, sobretot, el seu contingut autobiogràfic.

Per a una de les tres comissàries d'aquesta exposició, la solsonina Claustre Rafart, "el Picasso escriptor, que neix ja en la seva joventut, és més intimista, perquè l'artista obre la seva ànima" i la seva poesia està "plena de mestissatge, amb temes referents a la seva vida, la seva obra, els seus records d'infància i joventut, que es mouen, com tota la seva creació, entre la cultura popular i el culte".

A la mostra es poden veure 5 de les 11 variacions del seu poema dibuixat Neu al sol (1934); la tinta xinesa La dona que plora (1937), el Retrat de la marquesa de cul cristià tirant-li un duro als soldats moros defensors de la Verge (1937), el poema litografiat Tros d'almívar (1939) o Le Chant des morts (1948), 43 poemes de Pierre Reverdy il·luminats per Picasso amb 125 litografies a la manera dels manuscrits medievals.