Quan l'Estat espanyol va legalitzar el divorci, l'any 1981, feia dies que la causa feminista batallava des de diversos fronts, essent l'art un dels que es va revelar més actiu i combatiu. Avui en dia, la lluita per la igualtat és més viva que mai en paral·lel amb els comportaments reaccionaris que intenten fer retrocedir els drets conquerits. El CCCB posa en diàleg les creadores dels anys 70 i les del segle XXI per posar de relleu el camí recorregut i les influències exercides per les primeres en la pràctica de les artistes que, en l'actualitat, mantenen alçat l'esperit reivindicatiu.

L'exposició del CCCB és, de fet, doble: L'Avantguarda Feminista dels anys 70 presenta més de 200 obres de 73 artistes nascudes entre el 1929 i el 1958 que formen part de la col·lecció de la compa-nyia elèctrica austríaca Verbund; Coreografies del gènere, per la seva part, proposa una mirada a l'activitat de creadores actuals a partir de setze obres contemporànies. I entremig, una cronologia sobre el moviment feminista a Catalunya i una mostra del vincle entre alliberament femení i còmic fan de frontissa entre ambdós àmbits.

«L'exposició ret homenatge tan a les artistes dels anys 70, sovint invisibilitzades, com als referents de les noves generacions», va explicar Judit Carrera, directora del centre, el dia de la presentació: «La mostra també provoca un diàleg que vol traçar la genealogia, la continuïtat i la ruptura d'ambdós feminismes».

Comissariada per la fundadora i la directora de la Verbund Collection de Viena, Gabriele Schor, la primera de les mostres planteja de quina manera les artistes dels anys 70 van començar a canviar esquemes. «Fa mig segle, el moviment va trobar molts obstacles, però les artistes tenien punts en comú, com ara descobrir el seu cos com a eina per expressar-se i refusar les idees que s'ajustaven a la norma tradicional». El recorregut s'estructura en cinc àmbits que aborden la condició de mare, esposa i mestressa de casa adjudicada a la dona; la dialèctica entre reclusió i evasió de l'espai domèstic; la tirania dels cànons de bellesa; la sexualitat, i els rols atribuïts a la condició femenina.

Coreografies de gènere, coordinada per Marta Segarra, tracta sobre la deconstrucció del concepte binari del gènere; els lligams entre el feminisme i moviments com l'ecologia; les violències sexuals, i la necessitat de transcendir la casuística de la dona blanca d'Occident i estendre la causa feminista a dones d'altres grups socials i racials. «El feminisme reclama pluralitat i indefinició enfront de la voluntat de reduir-ho tot a unes etiquetes», va dir Segarra, que va afegir que «la majoria de feministes, més que excloure, el que fem és incloure, perquè com més gent hi hagi en el moviment, serà molt millor».