Agustí Franch (Manresa, 1976) volia tenir un conflicte i el va acabar trobant. Amb tant d'èxit que avui l'exhibirà en públic a l'Aquitània Teatre de Barcelona cada cap de setmana durant un mes: Èxit és el títol del seu nou espectacle teatral, una peça còmica que planteja el dilema d'una cap de Recursos Humans que ha de triar entre dos treballadors de l'empresa per acomiadar-ne un. «És una conversa entre tres persones durant la qual els rols inicials de cadascuna s'acaben capgirant», apunta el dramaturg, que viu a Andorra des de fa uns anys.

«Tenia ganes d'escriure una comèdia on hi hagués un conflicte entre els personatges», explica el polifacètic autor manresà. «No recordo ben bé perquè se'm va ocórrer la història que finalment vaig escriure, però sí que en un moment donat vaig pensar que havia de ser un conflicte laboral». Tot i que el punt de partida argumental pot recordar l'exitosa obra El mètode Grönholm, Franch apunta que «no hi té res a veure, més enllà que una de les actrius del meu espectacle és la Roser Batalla». Segons explica el dramaturg bagenc, «no volia parlar d'un tema concret, sinó presentar dos personatges molt diferents entre ells, cadascun dels quals té raó en el que diu i, a més, intenta manipular l'altre».

Posteriorment, durant el procés d'escriptura de l'obra, «van anar apareixent temes com la precarietat laboral i la inhumanitat de les empreses que fan el que volen amb els treballadors, però repeteixo que jo volia un conflicte i uns personatges més que no pas tractar un tema concret». El resultat final va ser Èxit, que es va estrenar a final de setembre a Andorra i ara arriba a Barcelona.

Agustí Franch assegura que des del primer moment «tenia clar que volia Roser Batalla i Mingo Ràfols -dos intèrprets catalans amb molt bagatge i renom- i l'andorrana Irina Robles; vaig escriure pensant en ells». A més d'aconseguir la seva resposta afirmativa per participar en el projecte, va poder unir la Productora 23 i l'Escena Nacional d'Andorra a la seva companyia, Red Nose Prod., per a la producció del muntatge.

«Ho teníem tot lligat per estrenar-nos a l'Apolo barceloní, però la fallida del teatre fa uns mesos ens va esguerrar els plans», rememora el manresà. Aleshores, va aparèixer en escena la possibilitat d'anar a l'Aquitània, un dels dar-rers espais escènics que han obert portes a Barcelona, que ocupa les instal·lacions de la Filmoteca de Catalunya, actualment al Raval.

Èxit s'ambienta en el primer dia de feina de la Lídia, que arriba per fer de cap de Recursos Humans a una empresa que li fa un encàrrec que «la neguiteja»: ha d'acomiadar el Manu o la Maite. La decisió depèn d'ella, tot i que desconeix per quin motiu els seus superiors volen desfer-se d'un dels dos.

«El Manu és el típic treballador pilota, que sempre queda bé, porta croissants per esmorzar i s'ofereix per ajudar... vaja, una mica repel·lent», traça Franch: «Ella, la Maite, és dura, està cremada, però sempre diu les coses a la cara i és molt professional. Entre ells hi ha una bona relació, però de tant en tant també es barallen». Per la seva part, la Lídia «va ser mare fa set anys, té dues criatures, està separada, és una dona insegura, molt agradable, il·lusionada per les coses, però li falta empenta».

L'interessant, segons Franch, és que «l'espectador viu l'obra amb els ulls de la nova, i a través d'ella es va posant a la pell de l'un i de l'altra a mesura que van exposant els seus arguments durant la conversa». Sense avançar res, l'autor promet «girs de guió fins al final».

Després de tocar un tema tan sensible com l'evasió de jueus durant la Segona Guerra Mundial en l'obra Fred, Agustí Franch transita ara per la comèdia amb intriga. « Èxit no s'assembla a res que hagi fet recentment», indica: «Potser lligaria aquest tipus de teatre amb les obres amateurs que feia fa vint anys, però ara tinc vint anys més i el meu humor és més adult, ja no és tan groller com abans».