Els prop de 20 dies de rodatge de la sèrie Hache a Manresa, durant el novembre i desembre de l'any passat i els primers dos mesos d'enguany, han suposat per a la ciutat un retorn de 500.000 euros. És la xifra aportada per l'Ajuntament i que surt de la suma de la inversió de la productora (Weekend Studio per a Netflix) en despeses com allotjaments, contractes de serveis d'empreses, de personal (a través del Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació), de restauració, de material, de proveïdors (llauners, electricistes), dels sous del càsting, de les taxes... Així ho expliquen Joan Calmet, regidor de Turisme i Projecció de Ciutat, i Aleix Far-rés, tècnic responsable des de final del 2016 de la Manresa Film Comission, l'oficina encarregada de coordinar els rodatges. I encara més. La capital del Bages s'ha tornat a posar de moda com a plató de rodatges i s'ha situat, en el rànquing dels més de dos-cents municipis adscrits a la Catalunya Film Comission, entre els 15 primers quant a volum de filmacions.

Manresa viu un moment dolç com a escenari fílmic des que ara fa uns tres anys es va decidir tornar a engegar aquesta oficina que ajuda les productores a trobar localitzacions, a gestionar permisos i a fer-ne un assessorament. Anomenada inicialment Manresa Film Office, la impulsora de la iniciativa va ser l'Associació del Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa (Fecinema), el 2011. L'oficina depenia, llavors, de la regidoria de Cultura.

El 2017, explica Farrés (també tècnic de comerç, mercats i fires), a Manresa es van rodar 6 projectes, el que equivalia a uns 20 dies de filmació; el 2018 van arribar a 13, amb uns 30 dies de rodatge; i durant el primer semestre d'aquest any n'hi ha hagut «8 que sumen uns vint dies de filmació». Parlem de sèries (com Hache, El día de mañana), curts, programes televisius ( Rols de parella), videoclips -artístics o publicitaris- llargmetratges ( Durante la tormenta, Set raons per fugir), espots (Hyundai Santa Fe, Chevrolet Camaro)... Abans que acabi l'any possiblement se'n concretaran més: «Han visitat la ciutat directors internacionals», diu Farrés, que està convençut que «no hem tocat sostre».

Per al seu responsable, el treball previ de la Manresa Film Comission, posant al dia les localitzacions, amb una detallada explicació tècnica i un continu assessorament, ha ajudat a situar la capital del Bages com a plató. A més, subratlla, «som una oficina àgil que té una infraestructura muntada a través de fires que ens permet moure'ns ràpid». I, apunta, «Manresa té molt paisatge: des del més bucòlic, al més vintage fins al més decadent: barri antic, centre i zona nova». Una de les raons de la progressió en el rànquing s'explica, remarca Calmet, per la «bona predisposició» i pel fet que «a nivell intern de l'Ajuntament» hi ha la consigna de «fer fàcil tot el que estigui vinculat» a aquests projectes: «Es tracta que, per exemple, Policia Local i treballadors dels diferents departaments del consistori ho vegin amb bons ulls. I tenir al davant una persona que s'ho creu, a qui entusiasma el cinema, ho fa més fàcil».

L'Anònima, la joia de la corona

L'antiga fàbrica de l'Anònima és «la peça clau» d'aquest redescobriment de Manresa com a escenari. I de fet, el primer rodatge que va gestionar la Manresa Film Comission en aquesta nova etapa va ser el videoclip de la cançó Voldria dir-te, dels manresans Gossos, el 2017, signat per Manel Buch. L'Anònima, pendent de saber quin serà exactament el seu ús, és per a Farrés «la joia de la corona», pels polivalents espais (la nau, el pati, les carboneres...) i per l'entorn: «Serveix de campament base i de plató», a més de ser molt a prop del centre històric.

Si, a principi de la dècada, l'emblemàtic edifici modernista de la Buresa i el Born eren dos dels espais més triats, sobretot per a anuncis, les peculiaritats del barri vell, amb car-rers estrets i edificis ancorats en la segona meitat del segle XX per la manca de rehabilitació, s'està revelant com un escenari de pel·lícula els darrers anys. Sumat a aquest entorn s'hi inclouria la zona de Valldaura, remarca Farrés, l'antiga fàbrica Pirelli, i l'interior i exterior de la basílica de la Seu. Però els serveis s'han d'ampliar i la Manresa Film Comission aportarà en la propera oferta «immobles de particulars: a Manresa hi ha pisos del segle XVI i XVII que es poden potenciar com a espais interiors de rodatge». Així mateix, la Manresa escenari no es vol quedar en la part històrica sinó «obrir-se a la zona nord: la residència d'estudiants, la biblioteca de l'antic Escorxador. El vestíbul de l'Hospital Sant Joan de Déu, amb qui hem començat a parlar, també agrada molt».

Competència de Barcelona

Però més enllà dels espais municipals i de la ciutat, Farrés explica que l'«aliança tàcita amb Pirelli, amb 190.000 metres quadrats de naus, així com el Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, funciona molt bé i, avui en dia, ens permet ser competència real amb Barcelona», per preu i facilitats. A la Ciutat Comtal, l'oficina de rodatges opera a través d'una concessió. Quant costa rodar sense cap tipus d'extra a Manresa? Tot depèn, explica Farrés, però el cost mitjà és d'un miler d'euros al dia. «Quan vam tornar a posar en marxa l'oficina, el primer pas va ser pensar com fer atractiva la ciutat, tant per l'oferta d'espais com pel preu, jugant, també, amb la promoció de la ciutat per part de les productores. Ara, segurament, haurem de revisar les taxes promocionals de l'inici». El que implica un cost més elevat, subratlla Farrés, és «tallar car-rers», i la suma depèn dels dies de rodatge. Un anunci publicitari, per exemple, «es fa pagar més per dia» que un altre tipus de producció.

Netflix, Movistar, Antena 3, les televisions basques, catalanes o potents productores publicitàries com Icecream han utilitzat la ciutat com a escenari d'audiovisuals. Ara mateix, diu Farrés, els clients amb més potencial són «les plataformes de streaming». I la promoció de la ciutat es fa, sobretot, «amb el boca-orella dels professionals». Un exemple és el rodatge d'ahir del film Xtreme, una nova producció de Netflix.

De «Plácido» a «Hache»

Asseguren que en aquests tres anys el projecte amb més impacte ha estat Hache. I per a Farrés, «i salvant totes les distàncies, Hache pot representar la continuïtat de l'empremta deixada per Plácido, als anys 60, i la del Fecinema. Es tracta de mantenir la flama».