La història del Conservatori són moltes històries, expliquen els autors d'un llibre que, per primer cop, recull en un volum l'origen i la transformació d'un equipament construït al segle XIV com a convent, transformat en teatre al XIX i supervivent de tres intents d'enderroc al llarg del segle XX i XXI. El darrer va acabar amb una consulta popular el 2014 a favor de mantenir l'edifici dempeus, i va obrir un nou debat: l'aprofitament de tot l'edifici com a espai dedicat a les arts escèniques.
Aquest és l'ampli marc en el qual s'han mogut els historiadors Francesc Comas i Joan Closas, el dinamitzador cultural Joan Mor-ros i les periodistes Rosa Clarena i Àngels Fusté per signar Teatre Conservatori. 140 anys d'emocions, un acuradíssim volum de gran format de 300 pàgines i més de 270 imatges, amb l'edició a càrrec d'Ignasi Torras i el disseny, de Jordi Mestres. El llibre es presenta avui, a les 7 de la tarda, coincidint amb el 141è aniversari del Conservatori, en el mateix teatre, en un acte que conduirà el periodista i autor teatral Joan Barbé, amb la presència dels autors i amb pinzellades musicoteatrals.
Ahir, a la platea del teatre Conservatori, els autors no podien amagar l'emoció -com en el títol del volum- de tenir finalment a les mans un llibre que és «una història del teatre». Ni exhaustiva ni definitiva, impulsada per la Plataforma Amics del Conservatori, i escrita per cinc persones, com explicava Fusté, «que ens estimem el teatre, convençudes que és un equipament necessari per a la ciutat, implicades en la seva reivindicació». El llibre es tanca amb una frase de Maria Matilde Almendros, del febrer del 1990, que referma aquesta declaració d'intencions: «No m'enderroqui el teatre Conservatori. Potser, per desgràcia, és un lloc que fa nosa, però hi ha massa coses dins seu».
El germen del llibre neix el 2014 després de la consulta popular a favor de la seva conservació quan la plataforma va començar a recollir materials documentals i gràfics amb la mirada posada en un futur llibre. Aquest. La recerca ha donat com a fruit poder documentar unes 3.000 activitats celebrades en un segle i mig a l'equipmanent -buscades i ordenades per Closas i Morros- que han servit de base per escriure una part del llibre, explicaven Clarena i Fusté. Sense oblidar la participació de «quasi 150 persones» que han compartit amb els autors del llibre fotografies, programes, cartells i vivències. «Era el moment de fer-ho perquè cada vegada queda menys gent», remarcava Morros. I posava com a exemple Eugeni Vall, traspassat el setembre passat i durant anys encarregat del teatre Conservatori.
Recol·lector de vivències
Perquè el llibre, a més de recollir la narració urbanística, els canvis d'usos dels espais que allotja, el sumari d'activitats (culturals, polítiques, educatives...), ha volgut, també, «oferir diferents nivells de lectura», amb uns destacats al final dels capítols que recorden històries col·lectives, com el rodatge de Plácido, que signa Manuel Quinto, o personals, amb Marcel Gros i Gossos, per exemple, o el pròleg del compositor Manel Camp. Com remarcava Comas, a més de resseguir l'evolució de la ciutat a través de la història del teatre, el llibre busca ser, també, un «recol·lector de vivències: volem que la gent noti que, de manera directa o indirecta, se'n parla, d'ella. Que en formen part».
El llibre ha tingut la col·laboració de quasi 250 mecenes, que avui tindran el seu exemplar numerat. També serà a la venda per a tothom qui el vulgui comprar (35 euros) i, a partir de dilluns, a les llibreries de Manresa, taquilles del Kursaal i a Regió7.
