Si el teatre Conservatori de Manresa fos una persona, ahir hauria anat a dormir inflada de satisfacció. A tothom li agrada que li diguin que l'estimen, i al teatre no només li ho van dir sinó que també li ho van demostrar.

Mentre a la veïna plaça de Sant Domènec desfilaven les accions de Tsunami Democràtic, la platea del teatre es va omplir en la posada de llarg del llibre que en repassa els 140 anys de vida. 140 anys d'emocions, diu el títol en una tapa vellutada d'un color molt semblant, sinó idèntic, que el de les butaques del Tori.

I si el Conservatori hagués escrit el seu llibre i no ho haguessin fet els cinc autors que en van parlar a la vetllada, ahir també hauria estat més que satisfet. En acabar la presentació, no només hi va haver cua dels mecenes -250 en total- per recollir el seu exemplar, sinó també de molts de la resta d'assistents per comprar-lo. Alguns van demanar als autors que els el signessin. A partir de dilluns, es podrà adquirir a les taquilles del teatre Kursaal.

El referèndum del 2014

L'acte va començar amb la poderosa veu de l'actor Joan Crosas representant el Conservatori per donar gràcies a tothom que li ha fet costat en aquests ja 141 anys de vida. Justament ahir els celebrava, i justament ahir feia un any que va començar el projecte de fer un llibre que en recollís la història. Una història que s'hauria acabat el 2014 si al referèndum ciutadà hagués guanyat el sí a enderrocar-lo per ampliar la plaça.

Joan Barbé va actuar de mestre de cerimònies d'una presentació entretinguda i dinàmica. Hi havia funció a les 9 del vespre i, com diu la cançó, «show must go on». Precisament va ser un cançó de Cole Porter, Això és el que hi ha -que apareix al musical de Dagoll Dagom T'odio, amor meu-, interpretada amb humor i talent per Jordi Gener i Lluís Barrera amb David Martell al piano, la que es va encarregar de tancar la posada de llarg. Abans, els autors del llibre -Joan Morros, Àngels Fusté, Joan Closas, Francesc Comas i Rosa Clarena- i el presentador es van fer una selfie amb el públic al seu darrere al crit de «Toriiiiii!».

La gènesi del llibre

Barbé va recordar, només començar, la gènesi del llibre que es presentava. Fruit de la campanya impulsada per salvar el teatre de l'enderroc, que va aplegar més de 100 entitats i més de 500 persones a títol individual, va néixer Amics del Conservatori per vetllar per la seva millora, és a dir, pel seu futur.

L'any passat, en el 140è aniversari, es va presentar el projecte de convertir-lo en un centre d'arts escèniques del Bages i la idea de fer el llibre, del qual destaca l'atractiu disseny de Jordi Mestres. L'editor és Ignasi Torras, i la implicació de l'Ajuntament i de Manresana d'Equipaments Escènics han permès que el preu sigui més assequible del que hauria estat, atesa la qualitat de l'edició.

Fet amb el cor d'un manresà

L'historiador Francesc Comas va explicar que era un llibre «fet amb el cap d'un historiador i el cor d'un manresà». En va resumir el contingut i va explicar que hi ha més de 300 espectacles referenciats. També va destacar que l'edifici ha acollit més de 70 activitats no teatrals. Va voler llegir la frase que el clou, de l'actriu manresana Maria Matilde Almendros. La hi va dir a l'alcalde Juli Sanclimens, que ha estat una de les més de 150 persones que han cedit material per compondre el volum. El pròleg és del músic Manel Camp.

Closas va parlar de la feina de documentació i de la crida que es va fer als manresans a aportar material. Va informar que s'ha creat un blog ( recordsdelconservartori.cat) perquè el llibre només sigui un punt i a part.

Després de l'actuació de l'actor i director Joan Torrents, que va oferir un emotiu fragment de Terra Baixa, Fusté va repassar les arts escèniques que han trepitjat l'escenari del teatre. Va recordar que el Conservatori va acollir la primera projecció de cinema a Manresa -apunt que va acompanyar una breu projecció de cinema en mut amb Martell al piano; i el primer concert de gran format de la banda Gossos. Durant la seva intervenció també va actuar la violinista Ariadna Padró.

Clarena va rememorar les amenaces d'enderroc del teatre. La del 2014, una altra al tombant del segle XIX i durant la guerra civil. Va remarcar que «és un equipament viu» i que per això va sobreviure al referèndum de fa cinc anys. Morros va cloure les intervencions abans de la selfie i el comiat fent els agraïments a tothom qui ha fet possible el llibre Teatre Conservatori. 140 anys d'emocions.

En un moment donat, Barbé va demanar al públic que continuï omplint les butaques dels teatres perquè, va remarcar, «aquí, les paraules no s'exilien ni s'empresonen els pensaments».