L'escriptor Bernardo Atxaga ha estat guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, corresponent al 2019, segons ha anunciat aquest dilluns el Ministeri de Cultura i Esports del govern espanyol, que atorga aquest reconeixement dotat amb 40.000 euros. L'autor va ser a Manresa el passat 30 d'octubre per parlar de la seva àmplia i reeixida carrera literària en un acte del cicle Tocats de lletra conduït pel periodista manresà Pep Corral.
El jurat ha escollit l'autor "per la seva contribució fonamental a la modernització i a la projecció internacional de les llengües basca i castellana, a través d'una narrativa impregnada de poesia en la que ha combinat d'una manera brillant realitat i ficció.
El premi distingeix el conjunt de la feina literària, en qualsevol de les llengües de l'estat espanyol, d'un autor estatal l'obra del qual estigui considerada com a part integrant del conjunt de la literatura espanyola actual.
Joseba Irazu Garmendia (Asteasu, Gipuzkoa, 1951), conegut pel pseudònim literari de Bernardo Atxaga, va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Bilbao i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i és membre de la Real Acadèmia de la Llengüa Basca, des del 2006, i membre de l'Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres, des del 2010.
Atxaga és un autor que conrea tots els gèneres: novel·la, poesia, teatre, assaig i literatura infantil, i així mateix ha escrit lletres per cançons d'artistes de pop, folk i rock. La major part de la seva obra, escrita i publicada en euskera, es pot llegir en 32 llengües.
L'autor va començar a escriure contes en euskera unit als moviments literaris de vanguàrdia d'Euskadi a finals dels 70. El primer, Borobila eta puntua, es va publicar el 1972, juntament amb les obres d'altres autors bascos en el volum Euskal Literatura-72, dirigit pel poeta Gabriel Aresti.
El seu conte Camilo Lizardi erretore jaunaren etxean aurkitutako gutunaren azalpena (Exposición de la carta del canónigo Lizardi) va guanyar el Premi Ciutat de Sant Sebastià, i és en aquest relat on va presentar per primer cop el territori llegendari d'Obaba. La novel·la Obabakoak (1988), va ser traduïda a 26 idiomes, i guardonada amb el Premi de la Crítica, el Premi Euskadi, el Premi Nacional de Narrativa i el Premi MIllepages de París, a més de ser finalista de l'European Literary Award.
Posteriorment, va publicar altres novel·les com Gizona bere bakardadean (El hombre solo) (1993, Premio Euskadi de Plata en euskera i Premi de la Crítica), Zeru horiek (Esos cielos) (1995), Soinujolearen semea (El hijo del acordeonista) (2004, Premi de la Crítica de la Fira del Llibre de Bilbao, Premi Grinzane Cavour i Premi Mondello), Zazpi etxe Frantzian (Siete casas en Francia) (2009), Nevadako eguna (Días de Nevada) (2013, Premi Euskadi i Premi de la Crítica) i Txoriak kolpeka (Pájaros que golpean) (2014).
El 1994, Atxaga va ser incoporat a la Llista d'honor del IBBY (Organització Internacional per al Llibre Juvenil) per Behi euskaldun baten memoriak (Memorias de una vaca'). Entre els seus assaigs destaquen Lekuak (Lugares) (2005) i Markak. Gernika 1937 (Marcas. Gernika 1937) (2007), obra en la que recull reflexions sobre el bombardeig nazi sobre la localitat foral.
