La banda granadina 091 va tornar vint anys després, el 2016, amb una gira que es va materialitzar en el directe Maniobra de resurrección. Esperonats per aquest retorn que va resultar ser triomfal, ara tanquen el cercle amb el seu primer disc d'estudi en 24 anys, molt eloqüentment titulat La otra vida.

«La sorpresa que ens va causar l'èxit que va tenir aquella gira va fer créixer en nosaltres un sentiment positiu, una actitud constructiva, i vam començar a pensar en la possibilitat de fer nous temes», apunta el guitarrista José Ignacio Lapido (Granada, 1962), que admet que «25 anys després era un repte complicat» enfrontar-se a la seva pròpia trajectòria i escriure temes inèdits.

Però després de la gira de reunió es van donar un temps perquè cadascun desenvolupés projectes en solitari i després, convenientment oxigenats, van decidir que sí, que començarien «a treballar al local d'assaig les cançons de l'àlbum. A priori no era una feina fàcil però la cosa va anar amb força naturalitat», assenyala Lapido.

Assenteix el vocalista José Antonio García (Padul, Granada, 1961), que remarca que per a aquest retorn havien de «fer un disc que complís les expectatives i mantingués el llistó», al mateix temps que assenyala amb humor el públic com a «culpable» d'aquesta empresa: «Hi havia una demanda, la gent volia que seguíssim. Això ens va empènyer. Tenim la sort de tenir un públic superfidel».

«Vinc a acabar el que vaig començar»

Lapido assegura que la premissa per escriure un nou àlbum era que el material tingués «prou entitat per ser una obra artística amb autonomia pròpia. Que no fos una excusa per continuar tocant», resumeix, per després rematar: «L'autoexigència ha estat clau a l'hora de materialitzar el disc».

Després de la Maniobra de resurrección i de titular l'àlbum La otra vida, crida l'atenció que la primera cançó sigui Vengo a terminar lo que empecé. Una aparent declaració d'intencions que en realitat no és tal, perquè Lapido explica divertit que aquesta frase la va sentir dir a un pistoler en una «antiga pel·lícula de l'oest».

«Vist des de fora i en el nostre context ve com l'anell al dit, però la casualitat ha jugat una basa important, perquè aquesta cançó no es va escriure pensant que fos una declaració d'intencions sobre la nostra pròpia trajectòria. Encara que després, filant les coses, t'adones que sembla que sí», reflexiona.

Els dos membres de la banda coincideixen a l'hora de remarcar que el present del grup manté l'energia i l'actitud que van tenir durant els vuitanta i els noranta, encara que amb un so «molt actual». Per això, Lapido advoca per «mantenir el cap fred. Quan les coses van bé o molt bé també cal tenir clar que l'èxit no és un fi en si mateix », planteja. De la mateixa opinió és García, és clar, que assegura que després de tants anys estan «curats d'espants» i només es plantegen «viure el dia a dia sense pensar a llarg termini».

Amb els anys, «vas veient que la carrera d'una banda de rock a Espanya no és un conte de fades, que té alts i baixos. Més baixos que alts. I això ja ho vam aprendre amb el nostre segon disc. Això és molt de picar pedra, no d'arribar i pujar a la limusina», afegeix el mateix García. Per això «crec que ara podem gaudir de l'èxit, perquè hem estat sempre picant pedra», sentencia Lapido.

La vida a la carretera del nou àlbum començarà a Madrid el 24 de gener del 2020 i continuarà a Sevilla, Màlaga, València, Barcelona, Saragossa, Bilbao i Santander. Serà una gira en la qual, a més del nou disc, també interpretaran alguns dels seus grans èxits.