El crac financer del 2008 va arrossegar el primer món a una crisi econòmica de dimensions gegantines. Milions de treballadors es van quedar sense feina, i molts més van veure com minvaven dràsticament les seves condicions laborals. Estafadoras de Wall Street s'inspira en fets reals (plasmats en un article periodístic de Jessica Pressler) i ens apropa a unes víctimes del capitalisme salvatge que van concebre una venjança peculiar contra el sistema.
Destiny i Ramona són dues ballarines de striptease, obligades a sobreviure en una conjuntura molt adversa, que organitzen un pla per estafar els executius més influents de Wall Streeet. Scafaria aborda un episodi verídic, amb el rerefons d'una pàgina històrica tan decisiva com recent, però no pretén, precisament, configurar una radiografia crítica del daltabaix del neocapitalisme. No és una proposta compromesa, de la corda de Costa-Gravas o Loach.
Estafadoras de Wall Street juga la coartada fàcil d'unes Robin Hood modernes. No costa empatitzar amb les nostres heroïnes, que enganyen uns magnats mesquins i revulsius. El film no va mes enllà del divertiment simpàtic, desproveït de qualsevol component combatiu (Ramona i Destiny no aspiren a fer cap revolució).
Scafaria ha embastat una mescla de thriller i comèdia, amb una aroma feminista, que s'emmiralla en la franquícia Ocean's Eleven. La realitzadora imita el barroquisme visual de Scorsese, i la posada en escena s'aferma en una successió de pla-seqüències executats amb embolcallants moviments de càmera. Però la directora està molt lluny del mestre, i aquesta petita entremaliadura només serà recordada per l'apoteòsica composició de la gran Jennifer Lopez, estrella sovint infravalorada com a actriu.
estafadoras de wall street Estats Units, 2019. Comèdia, thriller. 110 min. Direcció: Lorene Scafaria. Guió: Constance Wu (Destiny), Jennifer Lopez (Ramona), Julia Stiles (Elizabeth), Keke Palmer (Mercedes), LIli Reinhart (Annabelle) i Mercedes Ruehl (Mom). Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Yelmo (Abrera).
