l'habitació del costat
? Direcció: Julio Manrique. Autoria: Sarah Ruhl. Traducció: Joan Sellent. Intèrprets: Ivan Benet, Carlota Olcina, Pol López, Cristina Genebat, Queco Novell, Màrcia Cisteró i Adeline Flaun. Divendres, 8 de novembre. Teatre Kursaal de Manresa.
Es podria tractar d'un curiós i enginyós homenatge a Thomas Edison i el fervorós agraïment de l'alta societat femenina victoriana. Però, més enllà de l'anècdota i una trama previsible, L'habitació del costat ( The vibrator play), de Sara Ruhl, és un transformador i poderós viatge personal. L'obra es va veure al Kursaal sota la direcció de l'incombustible i sempre eficaç Julio Manrique ( Jerusalem està en cartell al Romea, Una història real a La Villarroel i L'habitació del costat ha sortit de gira) i encapçalen el repartiment Ivan Benet i l'enèrgica i fresca Carlota Olcina.
Segona meitat del XIX a la ciutat de Nova York. El prestigiós doctor Givings (Benet) aplica un revolucionari tractament a una malaltia estesa entre les dames de l'alta societat: la histèria i tot tipus de disfuncions i neurosis de caràcter sexual. Els avenços tecnològics permeten al metge aplicar el seu revolucionari tractament amb un aparell que es connecta al corrent elèctric: un primitiu consolador. El tractament, en principi només adreçat a les dones, també arriba a ser efectiu en homes. El resultat és fàcil d'endevinar: l'estimulació porta a l'orgasme als i les pacients. L'esposa de l'insigne doctor (Olcina) no coneix el tractament en profunditat, però un dia sent uns gemecs i la seva curiositat creix fins al punt de voler provar el giny en el seu propi cos. D'aquí emergeix la profunda reflexió que fa la senyora sobre la vida i la relació que té amb el seu marit.
L'habitació del costat té un tret un xic desencaixant com és aquesta aparença de comèdia que, a voltes, no ho és tant, per no dir gens. Naturalment, queda en un joc escènic eficaç: passada l'aparença inicial de comèdia, esdevé molt interessant l'evolució i la reflexió del personatge de la Sra. Givings, de quina manera els afecta a ella i el seu entorn el que està passant. Una reflexió que, més enllà de l'anècdota del primer consolador elèctric, revela com l'eficàcia terapèutica és la rígida convenció d'una societat avesada a les bones maneres, a un fred hieratisme on l'expressió dels sentiments i de les emocions mai han estat en primera línia. Una societat que respon amb el silenci perquè parlar de segons quines coses no és propi de la classe social a la qual pertanyen els Givings i les seves pacients.
I és per això que, malgrat ser una peça molt ben interpretada de forma coral, cal destacar sens dubte Carlota Olcina amb un personatge que es va alliberant i desencotillant a mesura que avança la trama. Molt orgànicament, no és una única revelació sinó un seguit de trets i circumstàncies les que van aprofundint el seu paper i la seva vida. I no es pot deixar d'esmentar el contrapunt fantàstic de Pol López, l'únic pacient masculí del doctor Givins: fascinant, intens, positiu i enèrgic sense caure en la farsa, la buscada comicitat empàtica. Un molt bon treball.
L'habitació del costat és una curiosa troballa teatral més densa del que l'aparença, volgudament, vol mostrar. Alta comèdia.
