Dos punts de vista millor que un: amb aquesta premissa s'inaugura avui al vespre l'exposició Caricatures doblades, que mostra catorze retrats de personatges de la comarca com l'exbasquetbolista Jordi Singla multiplicats per dos. En cadascun dels quadres que ja pengen de les parets de l'Espai Rubiralta de Manresa hi ha el traç fet per Galdric Sala, humorista gràfic de Regió7, i el de Marc Martínez. Dues mirades a una mateixa persona cara a cara.

«Mai no havíem treballat plegats», asseguren: «I un dia, tot parlant sobre quins són els aspectes en què es fixa cadascú de nosaltres quan vol fer un retrat, ja sigui la boca, els ulls, ... vam pensar que podríem agafar un grup de persones i fer-ne el dibuix, cadascú amb el seu estil». El següent pas va ser convèncer «uns quants coneguts nostres, gent amb un perfil públic, que es deixessin retratar». I no tan sols això: també se'ls va demanar que fessin de mecenes i adquirissin l'obra per 90 euros. «Gairebé tots ens van dir que sí», explica el navarclí Martínez.

A més de Jordi Singla, els altres tretze personatges immortalitzats pels dos caricaturistes bagencs són Àngels Santolària, Jordi Ruiz, David Navarro, Alba Carrera, Alba Oms, Oriol Sardà, Genís Noguera, Narcís Lupon, Àngel Canal, Marta Ripollès, Jaume Soldevila, Anna Castillo i Ricard Vilalta. «L'exposició durarà un mes, fins abans de festes», explica el fruitosenc Sala: «La nostra intenció és fer retrats de qui ens ho demani, creiem que és un bon regal de Nadal».Estils molts personals

Només cal fixar-se en les dues caricatures de Jordi Singla, capità del TDK campió, que els artistes ensenyen a càmera en la fotografia que il·lustra aquesta pàgina, per adonar-se que els estils de Sala i Martínez no tenen res a veure. I aquí rau l'encert de la proposta expositiva que es pot veure durant aquest mes que ve a l'Espai Rubiralta. Un establiment que fa dos anys ja va acollir els dibuixos del dissenyador navarclí: en aquella ocasió, va perfilar diferents professionals que treballen al barri antic amb la finalitat de donar visibilitat a la gent que dona vida a aquesta zona de la ciutat.

«M'agrada conèixer la persona abans de retratar-la», explica Martínez: «Em fixo en l'expressió, en detalls com per exemple si la persona té una piga, trets que una foto no et permet apreciar». El seu estil és «digital», ja que «començo al paper i acabo la caricatura a l'ordinador, simplificant el personatge tant com puc, buscant-ne l'essència». En aquest sentit, el navarclí afirma que «intento que el retrat sigui un mirall, que la persona dibuixada pugui dir: sí, soc jo».

Per la seva part, Galdric Sala apunta que «jo no vinc del món de la caricatura, m'hi he anat trobant a partir de la meva especialitat, que és el còmic i l'humor gràfic. Així és com he anat agafant l'hàbit». A més, indica el fruitosenc: «Les meves caricatures, a part de mostrar la cara de la persona, vull que diguin alguna cosa d'ella, que hi hagi com un gag ... suposo que és deformació professional». Com a exemple, explica que en el cas de Lupon «faig que ell surti de sota la taula. Això li dona personalitat a la caricatura».

La iconografia històrica del retrat és extensa i, com indica Sala, a vegades n'hi ha prou amb ben poc cosa per reeixir. «N'hi ha una del John Lennon que és genial, està feta amb només quatre traços», apunta. Un motiu més per entendre que no és gens fàcil és fixar-se en la feina dels altres: «He anat a Londres, París, Amsterdam... i m'han fet caricatures, però mai m'han agafat el punt», lamenta Galdric Sala.

«Són iguals però diferents, diferents però iguals», diuen Martínez i Sala: «Es tracta d'adonar-se com és que dos dibuixants que veuen una mateixa persona la retraten de maneres tan diferents».