anguilas
? Direcció i interpretació: Andrés Cavallín. Dijous, 7 de novembre. Teatre Kursaal de Manresa.
Somniar en anguiles indica la capacitat de modificar la forma de ser per adaptar-se a diferents contextos i circumstàncies. La tradició popular oral té la coneguda dita: «Un no és d'on neix, sinó d'on peix». L'amalgama dels dos conceptes més un ferm sentit d'identitat d'arrel és el que compon Anguilas, el muntatge de l'actor argentí Andrés Cavallín, establert a Catalunya, que dijous feia estada a la Sala Petita del Kursaal.
Anguilas és un petit calaix de sastre autobiogràfic, en el qual Cavallín rememora des dels records d'infància a Riu de la Plata fins a l'establiment a Catalunya, passant per les vivències amb el nono i la nona, d'origen italià, i les seves reflexions davant noves circumstàncies. Un petit fragment històric del seu viatge vital, els xocs culturals, les adaptacions, les reorganitzacions internes i sempre una viva veu ancestral, un origen que, malgrat el xoc primerenc, sempre permet la facilitat d'adaptació al canvi davant del nou entorn, del nou escenari.
El text desprèn una narrativitat enèrgica, trepidant (en algun passatge una mica excessiva i que podia desorientar), però sempre amb un desenvolupament des de la tendresa, la curiositat i la valentia. Cada record, cada paisatge, cada reflexió construeixen la història que Andrés Cavallín desenvolupa a escena, tan sols acompanyat d'unes caixes de fusta que inaginativament donen un tast escenogràfic a cada una de les històries-paisatge de Cavallín.
La distància, tan sols física, amb el seu entorn, la seva terra, l'ha dut a explorar noves terres, nova gent, i a empatitzar també i acostar-se més als seus orígens italians. Una mixtura internacional d'identitat ben trobada i força acurada que va fer gaudir el centenar curt d'assistents, que en finalitzar la funció van poder comentar l'obra amb l'intèrpret.
