«L'any que ve, ho tornarem a fer». L'actriu Magda Puig tancava amb aquesta picada d'ullet la festa del lliurament dels renovats Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, que ahir van repartir els guardons en una distesa gala al teatre Conservatori. I mentre el públic començava a enfilar pels passadissos, la fanfàrria barcelonina Always Drinking Marching Band -que havien fet dels seus diàlegs i estira-i-arronses amb Puig l'espectacle de la gala- esperava els espectadors al vestíbul amb les notes del Passi-ho bé, de La Trinca. Una hora i mitja abans, la banda que encapçalava Mickey de los Reyes ja s'havia encarregat d'escalfar l'entrada a la festa des de la plaça Sant Domènec. Perquè si es volia una festa, els Lacetània, ahir, van ser una festa. De les arts i de la reivindicació de la cultura com a eina per «denunciar la injustícia».

La consigna era clara: girar com un mitjó el lliurament d'uns premis que s'estaven esllanguint. I, per fer-ho, l'entitat promotora dels premis, Òmnium Bages, va tenir la complicitat de la directora i dramaturga Sílvia Sanfeliu i el clown i president de La Crica, Oriol Garriga. Ells van ser els ideòlegs d'una proposta escènica àgil, que va alternar la música i l'humor servit des de la platea, l'escenari, els laterals i el segon pis del Conservatori per als Drinking; amb el circ i la dansa, personificats en l'aplaudit Duo Laos, que van fer poesia de les seves acrobàcies; i teatre posat en safata per una conductora de la gala, Magda Puig, que va repartir joc. L'humor? El més blanc i reivindicatiu amb la fanfàrria (a través de frases com «l'escenari serà sempre nostre»; «ni un pas enrere» i l'anunci de noves «mobilitzacions»); i l'estripat (regat amb cava Jaume Serra) d'uns dels premiats, la companyia Joel Martí i Pablo Molina, que van acabar llegint paràgrafs del llibre dels 140 anys del Conservatori.

«Pluralitat i diversitat»

La gala dels premis, amb la participació del Centre d'Estudis del Bages, l'Ajuntament de Manresam, la va obrir el president de l'entitat cultural convocant, Jordi Corrons, que va citar Albert Camus i George Orwell, per remarcar la importància de lluitar per les «llibertats col·lectives» i pels «drets culturals i lingüístics» d'uns catalans que «van contra corrent» i posant com a exemple la gala d'ahir com a reunió de «la pluralitat i la diversitat» de la «Catalunya, un sol poble» de Paco Candel. Que «els temps convulsos que vivim» i «la repressió», va dir, «no ens privin de fer actes com aquests».

Amb permís dels nou músics de la banda, que va fer sonar els instruments des del segon pis, Magda Puig va continuar la gala amb el lliurament del Premi Bages de Narrativa, a la barcelonina Etna Miró («gràcies per encoratjar les lletres i la nostra llengua davant persones que ens voldrien sense lletres i sense país), i a la guanyadora, la sallentina Jana Ossa (que va enviar «una forta abraçada al president d'Òmnium, Jordi Cuixart»); una mica més de música i una lloa als tècnics del Conservatori va donar pas al Premi Regió7 de Comunicació, per al programa Trilogy Rock, de Ràdio Sant Joan, i una menció d'homenatge a Joan Antoni Lozano, el veterà periodista manresà traspassat l'octubre. Van recollir el premi l'equip del programa, Santi Singla, David Rius, Elena Matas i Maurici Ribera: «Fa 23 anys que el fem i no tenim intenció de marxar».

El tercer guardó de la nit va ser per a la musicòloga Glòria Ballús, que va recollir el Premi Antoni Esteve, i que va agrair el «reconeixement a una tasca de recerca» començada el 1980, que recupera músics i música de Manresa i comarca. La musicòloga no va oblidar els seus mestres i els seus pares, Matilde i Rossendo (i la tieta Conxita), esperonadors de la seva vocació musical.

Un interludi estètic amb l'acrobàtic Duo Laos, que va arrencar l'admiració en forma d'aplaudiments quasi ininterromputs, va enllaçar amb els premis La Crica de Circ. L'Invisibles per a la fotògrafa Marta G. Cardellac («el circ és emoció, és una escola de vida, de valors»); el Visibles, per a Benet Jofre (amb patacada escènica, que va reivindicar el circ com a «forma de llibertat»); i el Talent i Ressò, per a Joel Martí i Pablo Molina (en format performance improvisada... o no?). Més fanfàrria i conversa amb una atònita Magda Puig per arribar al premi a la Projecció Artística del Cercle Artístic del Bages, enguany personificat en la ceramista santvicentina Josefina Bonvehí, que va fer un emotiu discurs sobre una disciplina amb aigua, terra, aire i foc.

La gala enfilava la part final amb el lliurament del sisè premi, el Revista Dovella, per a l'estudiant Núria Valera Gispets, també de Sant Vicenç, i el seu professor, Francesc Gasol. Valera va agrair les «dones» de les fàbriques tèxtils del seu poble: «Sense elles i el suport del meu tutor, no existiria el treball».

El berguedà Xavier Gonzàlez-Costa, premi El Galliner de textos teatrals, va demanar a Òmnium que «no es rendeixin perquè ja no hi ha marxa enrere. I no hem de tenir por». Un discurs que va lligar amb la pancarta que el líder de la fanfàrria es va lligar al coll «Llibertat presos polítics» amb què va girar pel teatre: «El públic dona suport a les nostres reivindicacions», li va dir a Puig (en el fons, encantada amb la banda).

Josep Alert es va endur el premi Pare Ignasi Puig per un treball emmarcat en la Manresa 2022 que vol establir ponts turístics entre Barcelona i Manresa amb la figura de sant Ignasi, un «rebel que es va enfrontar a les autoritats». I la nit s'acabava amb el nou premi Empremta, que va lliurar Òmnium a la iniciativa Música per la Llibertat: una tassa feta per Cuixart -amb missatge llegit inclòs- que va recollir una emocionada Anna Ortega que va demanar que no s'esborri «l'empremta» deixada aquests dos darrers anys i va reclamar la llibertat per als presos i preses polítics i els exiliats. Una cantada conjunta de L'Estaca de Lluís Llach va marcar el punt final d'un acte que va tancar el tinent d'alcalde Marc Aloy, que va lloar una gala que posa a l'aparador «un retrat més fidel de la cultura que es fa a casa nostra», va felicitar organitzadors i premiats, i va posar el focus en la cultura com a «arma política impossible de silenciar».