«És una bona notícia i sembla que després d'onze anys de lluita per poder treure el meu avi del Valle de los Caídos les passes són fermes. Però no vull fer volar coloms abans d'hora». El capelladí Joan Pinyol (1966) fa més d'una dècada que batalla per tornar a casa les restes de Joan Colom Solé, el seu avi matern. I aquests dies ha començat a veure una llum al final d'un fosc túnel farcit de burocràcia administrativa i judicial. El consell d'administració de Patrimoni Nacional ha aprovat dur a terme 31 exhumacions de víctimes enterrades a la basílica del Valle de los Caídos que tenen en marxa la sol·licitud per part dels seus familiars. I entre elles, la de l'avi de Joan Pinyol. De moment i que se sàpiga, explica l'escriptor i professor anoienc, el cos de Joan Colom és «l'únic que es reclama des de Catalunya». Al mausoleu es calcula que hi ha uns 7.000 cossos de catalans i catalanes de les prop de 34.000 persones sepultades. L'avi del capelladí va ser traslladat des de Lleida el 1965 sense informar-ne la família.

Acord de l'1 d'octubre

L'acord, explica Pinyol, es va prendre l'1 d'octubre passat, «molt abans que s'exhumés Franco, però la decisió no va ser comunicada a les famílies afectades fins la setmana passada». El capelladí va ser convocat a una reunió a Madrid en la qual els responsables de Patrimoni Nacional van confirmar als familiars «que a partir d'aquest Nadal s'iniciaran els tràmits per a la inhumació, identificació i entrega a les famílies dels cossos reclamats». Tot plegat, explica el capelladí, «s'ha acordat a partir de l'informe favorable que l'Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja va entregar el 19 de setembre, després d'inspeccionar cadascuna de les criptes, i que determina la viabilitat d'accedir-hi».

Després de tants anys de lluita, per a Joan Pinyol l'acord de Patrimoni Nacional afegeix «noves esperances» a la determinació que el capelladí va prendre el maig del 2008 quan va saber que el seu avi havia estat traslladat al mausoleu franquista sense cap notificació a la família. Pinyol, que està lluitant via administrativa i via judicial (amb l'anomenada querella argentina), considera que, al capdavall, és una «qüestió de dignitat que cal reparar d'una vegada. Sembla que, finalment, hi ha voluntat política». De fet, el mateix dia del trasllat del dictador, el 24 d'octubre, el president en funcions Pedro Sánchez assegurava que el següent pas era identificar els enterrats al Valle. Juntament amb el cas de Pinyol, l'acord inclou, entre d'altres, 5 víctimes d'Àvila, 8 de Calataiud, 1 d'Astúries, 7 del País Basc i 1 del País Valencià. «Altres víctimes no sabem d'on són», diu Pinyot.

Els cinc passos a seguir

Com explica el capelladí, els responsables de Patrimoni Nacional van detallar a les famílies els cinc passos que se seguiran a partir d'ara. En primer lloc, diu, s'elaborarà i es licitarà el projecte d'obres per a l'accés a les diferents criptes. En segon lloc es duran a terme aquestes obres, primer a les criptes situades a la capella del Sant Sepulcre (a la dreta de l'altar major), després a les de la capella del Santíssim (a l'esquerra de l'altar) i finalment a les criptes corresponents a les sis capelles laterals de la nau central, en una de les quals, la del Pilar, «es troba el meu avi, després que fos traslladat el 1990 de la capella del Santíssim juntament amb les 501 víctimes provinents de Lleida». L'avi de Pinyol està enterrat «a peu pla, accessible», però no pot negar que «tot és imprevisible. Esperem que no es facin enrere si hi ha complicacions a l'inici».

El tercer pas consistirà en una inspecció i avaluació de l'estat en què es troben els cossos per part d'un equip de forenses. En quart lloc es resoldran «cas per cas les sol·licituds d'exhumació a través del contrast amb les proves d'ADN aportades per les famílies», i finalment es duran a terme les 31 exhumacions i l'entrega dels cossos als familiars. Previsió? «No es pot dir però esperem que sigui abans de l'estiu».

«Avi, et trauré d'aquí»

El capelladí va presentar el març passat Avi, et trauré d'aquí! (Saldonar edicions, 2019), que recull la història del seu avi i la seva lluita i amb el qual continua recorrent la geografia catalana. Divendres el portarà a Balaguer. Serà la presentació número 32.