El passeig per la cançó francesa que proposen la cantant navassenca Núria Cols i el pianista manresà David Martell beu dels temes més emblemàtics d'Edith Piaf ( La vie en rose), Charles Aznavour ( La bohème), Jacques Brel ( Ne me quitte pas), Barbara ( L'aigle noir), Georges Moustaki ( Milord), etc. Són cançons melòdiques que expliquen històries íntimes, la gran majoria d'amors pu-nyents, i que deixen molt marge a la interpretació. Per això han triomfat i perdurat, i per això aquest Boulevard de la chanson française que es podrà escoltar avui (20 h) a la Sala Petita del teatre Kursaal, en la cloenda de la temporada d'El Club de la Cançó, té a l'esquena un llarg recorregut.

Aquest homenatge a la música francesa en ordre cronològic per la data de naixement dels cantautors (comença amb Charles Trenet, nascut el 1913, i acaba amb Georges Moustaki, del 1934) va néixer en el marc de la festa de la Francophonie, que a Manresa se celebra amb gran ressò des de fa 20 anys. La seva impulsora, Anna Rotllan, va demanar el 2008 a Cols i Martell crear el seu Homenatge a Edith Piaf, un concert que després van dur de gira per Catalunya. El 2010 també van estrenar a la Francophonie l'espectacle Boulevard de la chanson française. Aquell mateix any el van portar de gira, a diversos indrets de Catalunya i també a Eivissa. I el 2013 va tornar a Manresa a petició d'El Club de la Cançó, que llavors tenia com a escenari la sala El Sielu. S'ha anant mantenint viu en concerts puntuals, i enguany, quan al Kursaal ja s'ha celebrat el 20è aniversari de la Francophonie, El Club de la Cançó el torna a programar: «Va agradar molt i la Sala Petita és el lloc idoni per a aquest espectacle, pel seu ambient íntim i molt proper al públic», destaca Martell, que amb Cols també comparteix un recital de músiques del món.

La música de l'edat d'or de la cançó poètica en llengua francesa passa pel sedàs del piano de Martell, que ha fet uns arranjaments amb els quals intenta imitar l'orquestra de la versió original. «Cada cançó és molt interessant, musicalment parlant. Per exemple, Et maintenant comença com el Boléro de Ravel i va creixent, cada cop més fort. També Le valse à mille temps comença molt lent i es va accelerant», exposa el pianista, que l'abril estrenarà un espectacle de musicals amb els actors Jordi Gener i Lluís Barrera.