Ni el seu gènere preferit és el negre («crec que n'he llegit només 3 o 4 llibres») ni Violeida Sánchez Socarrás (Artemisa, 1969) tenia pensat que la seva primera novel·la s'enquadrés en lladres i serenos. Metge i professora universitària, Sánchez va emigrar ara fa disset anys de Cuba i va recalar a Manresa. El febrer d'aquest any publicava el seu debut en la literatura, titulat Añoranza, un llibre autoeditat amb Letrame («una experiència que cal passar», diu) que ara tindrà una nova vida, en català. Publicat per Parcir Edicions Selectes i traduït a la llengua de Fabra pel llibreter manresà Antoni Daura, Enyor es presenta avui (19.30 h) a la llibreria Parcir.

Diu Sánchez que sempre ha escrit, des que era una «adolescent», però la seva professió també l'apassiona: «I m'ha anat bé». El primer llibre que va escriure és encara al calaix, però la imminència dels 50 la va acabar de convèncer de tirar endavant un nou projecte. Va ser Enyor. I el culpable d'endinsar-se en la novel·la policíaca no va ser el majordom sinó el seu marit, Rafel Donat, que, després del cadàver de la primera pàgina, li va dir que la història havia de ser negra, que havia de buscar un policia i «donar-li feina», riu. Així neix el sergent Marcel·lí Martí, un personatge que no estava previst però que, remarca, «va anar cobrant vida, com diuen els escriptors».

A més d'una rica galeria de secundaris (la Mariza, el doctor Daniel Ramírez, el Gitano..), la novel·la es fonamenta en dos pols: el malcarat, arrogant «impetuós però, al final, bona persona» del Marcel·lí Martí i el jove Gilbert Escalantes, un veterinari tímid i «acomplexat. Un noi de barri que vol fugir del seu passat». És el personatge d'on surt Enyor, explica Sánchez. La vida de tots dos es creuarà en la resolució d'un cas que transcorre a la ciutat de Manresa, en uns espais inventats (per exemple el barri del Turó, situat a tocar del camí dels Tovots) i en escenaris ben reals, com la Taverna dels Predicadors (al carrer dels Predicadors viu el Gilbert), el Passeig, el Puigberenguer («m'encanta», diu l'autora), el carrer Barcelona, la plaça Bages i l'avinguda de les Bases... «llocs que conec i que camino, alguns de la meva quotidianitat».

I si bé hi ha un assassinat i la resolució d'un cas, per a l'autora Enyor no supera els límits del gènere: «No hi ha sang i fetge, ni cap CSI resolent crims. És una història intimista que parla de les relacions entre persones». Dels baixos fons, dels drames familiars. Violeida Sánchez ja ha començat una nova novel·la amb el sergent Marcel·lí Martí: «El vaig crear molt tard i crec que pot donar més». I la resta de personatges? L'autora no té cap dubte quan afirma que només mantindrà el sergent perquè els altres, apunta, «ja tenen el que es mereixen».