No, no estem capbussats en la 3a Guerra Mundial, sinó «en una guerra civil global» perquè «no hi ha dos mons enfrontats sinó una guerra difusa i arreu del planeta», va afirmar dijous al vespre la filòsofa i activista Donatella Di Cesare (Roma, 1956) en la penúltima xerrada del cicle de pensament Cosmògraf, que va aplegar una seixantena de persones al Casino de Manresa. Reconeguda pel seu estudi de la responsabilitat de la filosofia en l'Holocaust, i una lluitadora incansable contra el feixisme italià, va acudir a la capital bagenca per parlar d' Educar en la memòria per evitar els totalitarismes.

«Hem de distingir entre memòria i record», va avisar Di Cesare només començar la conferència: «La memòria és instintiva i irreflexiva, deixada a l'espontaneïtat de l'individu; per tant, podria desaparèixer sense deixar rastre. En canvi, el record es confia a la comunitat que es constitueix obser- vant-lo en el present». I, vinculat a la paraula, que és comuna, «el record no es redueix a mantenir la memòria dels fets del passat; els rearticula i, per tant, els actualitza, un fet indispensable en una lectura política que denuncia l'alarmant emergència de l'ara».

L'autora de llibres com Tortura (2016) i Terrorismo, una guerra civil global (2017) va reivindicar la necessitat del record per combatre l'oblit i, per tant, mantenir obert el camí de la justícia. Segons Di Cesare, va ser Walter Benjamin qui va entendre millor la diferència entre memòria i record: tot i que es va suïcidar el 1940 a Portbou, «va intuir la gravetat dels crims que estaven a punt de cometre's».

Fet aquest preàmbul, Di Cesare va abordar una llarga reflexió sobre el concepte de «totalitarisme», encunyat per Hannah Arendt el 1950. Davant del públic assistent, va afirmar que no es poden comparar el nazisme i l'estalinisme sota l'etiqueta comuna del totalitarisme, malgrat que «s'han convertit en les dues cares» d'aquest fenomen, que «ha deixat una marca indeleble en el segle XX, tal com ho demostra el veredicte recent de la Comissió Europea».

La pensadora italiana es referia a la resolució emesa el setembre per l'organisme continental en rebuig dels crims dels règims totalitaris. Donatella Di Cesare, però, va explicar que «la corrupció d'un projecte no és el projecte», ja que «el comunisme no es pot reduir a l'estalinisme» perquè aquest sistema social té una «idea humanista d'emancipació i justícia que ha inspirat homes i dones». Malgrat que la seva perversió va causar milions de morts, l'autora no admet la comparació perquè «el totalitarisme nazi va ser des de l'inici el projecte d'una perversió que es va fer realitat». I va posar com a cas paradigmàtic l'existència de les càmeres de gas en el pla d'industrialització de l'extermini d'éssers humans.

Di Cesare va alertar sobre les noves formes de racisme i feixisme existents avui en dia. L'autora va remetre al concepte del nosaltrisme per emmarcar la ideologia del 'nosaltres i ells' i va afirmar que «la memòria hauria d'ensenyar-nos que, en el passat, la violència verbal va contribuir de forma decisiva en el genocidi».