30 de novembre de 2019
30.11.2019
Regió7

MÚSICA I MÚSICS DEL BAGES

29.11.2019 | 23:14
MÚSICA I MÚSICS DEL BAGES

er complementar els dos actes de record d'Aureli Capmany, realitzats dins la Fira Mediterrània passada, crec adient remarcar que el seu Cançoner Popular –un dels seus grans projectes– (editat entre el 1901 i el 1913), ja es coneixia a Manresa abans de la seva primera visita, que realitzà per pronunciar una conferència sobre la rondallística popular, organitzada pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages (19-04-1908).

El dia 25 de març del 1908, el manresà Joan Jaumandreu va oferir una sessió folklòrica il·lustrada sobre la Cançonística popular catalana, organitzada pel Centre Excursionista, que es va completar amb diverses cançons del Cançoner de Capmany, interpretades per l'Orfeó Manresà, dirigides pel seu director, Manuel Jovés, que els acompanyà al piano.

Cantaren Lo comte l'Arnau i Lo Testament de N'Amèlia –cavalleresques, segons la classificació de Capmany–; La Dida de l'Infant i Sant Raimon de Penyafort –bressol–; La Dama d'Aragó i Bac de Roda –històriques–; Santa Agnès i Sant Jaume de Galícia –religioses–; El desembre congelat i La vetlla dels Pastors –nadales–; i L'Estudiant de Vic i L'Esquerpa –amoroses–, aquesta darrera cantada per home i noia en forma dialogada. Una estreta col·laboració de l'Orfeó Manresà amb el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, que denota l'interès mutu per la cultura catalana i musical.

Totes les cançons foren degudament explicades pel comentarista i aplaudides per la «selecta concurrència que les escoltava» –com remarca la ressenya d'El Pla de Bages–, fet que va obligar a repetir-ne algunes per «millor fruir del seu encís, poètic i musical».

Els comentaris del diari foren bons: «Excusem dir que fou una vetlla agradosa, d'aquelles que afalaguen l'esperit i que foren molt felicitats els seus organitzadors, especialment els cantaires de l'Orfeó Manresà, les distingides senyoretes Agnès Alfonso, Maria Concepció Piniella, Pilar Sobrevals i Elisa Valls i els joves Francesc Bellorbí, Ricard Feu i Narcís Martrus», i d'una manera especial, l'il·lustre conferenciant. Complementar les explicades amb il·lustracions musicals no era un costum generalitzat, era un fet nou i, a més, cal remarcar que algunes de les cançons del Cançoner Popular s'havien editat l'any anterior (1907).

És d'agrair que el director Manuel Jovés volgués oferir part del seu temps per preparar unes cançons –les del Cançoner d'Aureli Capmany– que no eren del repertori de l'Orfeó i que, a més de dirigir, hi participés en l'acompanyament de piano, el que implicava que també hauria fet una harmonització pianística –més o menys elaborada–, tota vegada que de les cançons se'n publicava la melodia i el text.

Recordem que s'havien publicat, també, els cançoners Cançons de la terra (1866-1884), de Francesc Pelagi Briz i Fernández, i Cançons populars catalanes (1901), de Joan Guasch, entre d'altres; i que a partir del 1904 hi havia els premis a treballs de recerca de la cançó catalana, a la Festa de la Música Catalana, organitzada per l'Orfeó Català. Tot això formava una interessant i activa recollida de cançons populars catalanes que es transcrivien i s'editaven. Això vol dir què el director, Manuel Jovés, no tan sols va aportar dedicació i esforç en la preparació del concert i els assajos amb els cantaires, sinó que ell mateix tenia amplis coneixements de l'ambient cançonístic d'aquells moments a favor de la cançó catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.