«Quan mires els plafons d'aquesta exposició, t'emociones», confessava Gonçal Mazcuñán ahir al vespre a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om durant el torn de parlaments de l'acte inaugural de l'arribada a Manresa de l'exposició dels 40 anys de Regió7. I afegia l'exdirector que, davant de les notícies reproduïdes, «agafes consciència de la feina feta, de les coses viscudes». Després de passar per diferents localitats de la Catalunya Central, el muntatge amb els trenta plafons ha aterrat a la capital bagenca, la ciutat on hi ha la seu central del diari, per exhibir quatre dècades «de compromís amb el territori».
«Aquesta mostra és un relat del nostre temps», va explicar el director de Regió7, Marc Marcè: «El cervell recorda el que vol de forma capriciosa, i tarda el mateix a anar a un record de fa cinquanta anys que a un d'ahir. L'exposició és una invitació a passejar pel nostre temps viscut, un temps de grans canvis. La dels nostres avis, els nostres pares i la nostra són unes generacions privilegiades perquè hem viscut uns canvis enormes, fantàstics. El context perfecte per fer periodisme. Un dels personatges de Blade runner deia que havia vist coses que els altres no creurien; nosaltres podem dir que hem vist coses que no hauríem cregut veure».
De la Rosa a l'Erine
Organitzada de forma temàtica i sense voluntat exhaustiva, Instantànies de quatre dècades cabdals convida a rememorar els inicis fulgurants dels Gossos -«soc de Vilafranca i n'era una fan absoluta», admetia una de les assistents-, el rodatge de la sèrie televisiva Rosa amb Margarida Minguillón i Gemma Brió, l'arribada de la democràcia a l'Ajuntament en la figura de l'alcalde Joan Cornet, el judici de Lluís Corominas a l'Audiència de Barcelona pel cas Tous, la desaparició dels germans Pires Òrrit, la transformació dels Trullols, el dia que es va despenjar l'emblemàtica bola de Caixa Manresa de l'edifici de la Bonavista o, entre d'altres temes, el cas de l'Erine, que va tenir una germaneta per salvar-li la vida.
«Aquests són els nostres moments estel·lars», va apuntar Xavier Domènech, director adjunt del diari i un dels tres autors materials de l'exposició juntament amb Salvador Redó i Bet Padró, tot parafrasejant el títol d'una de les obres més cèlebres de l'escriptor vienès Stefan Zweig. «Fa quaranta anys, el governador civil trucava a l'escollit i li deia 'tu seràs l'alcalde'. Ara, els regidors es reuneixen en un hotel i pacten el nom del nou batlle», va afegir, amb Valentí Junyent -alcalde durant el primer any de la present legislatura- i Marc Aloy -ho serà els tres següents- a la primera fila de la platea.
«Durant quatre dècades hem viscut la lluita d'un país per la sobirania, la transformació dels ajuntaments, la recuperació del patrimoni, els incendis, les inundacions, les pedregades, l'esclat musical... L'exposició està feta de flaixos, d'instantànies», va indicar Domènech, que també va al·ludir a una curiosa singularitat: els dos dar-rers presidents de la Generalitat van néixer els dies 28 (Torra) i 29 de desembre (Puigdemont) del 1962. Ambdós tenien 16 anys quan, el 30 de desembre del 1978, Regió7 va treure el seu primer número.
La trobada d'ahir al vespre va congregar lectors i treballadors de Regió7, representants polítics i membres d'entitats locals. També van fer acte de presència Beth Codina, presidenta de l'empresa editora i editora executiva del grup d'El 9 Nou, i Agustí Danés, director editorial.
Salvador Redó, responsable de la selecció gràfica que s'exhibeix en els plafons, va defensar l'ofici: «Les fotografies expliquen coses, els fotògrafs no fem d'il·lustradors sinó de periodistes gràfics, això que ara en diuen fotoperiodistes». En el seu torn, Mazcuñán va recordar que «l'objectiu del diari sempre ha estat ser útil, apte i atractiu per a tothom».
L'alcalde Valentí Junyent va felicitar Regió7 pels 40 anys: «Heu creat un espai de comunicació, i és important tenir-lo a Manresa». I després de qualificar el diari com «un actiu de la ciutat», va voler fer un pensament personal: «Avui en dia, tota l'estona rebent tuits, missatges... novetats contínues. Per això necessitem espais que ens ajudin a analitzar el que passa. Malament aniríem si només ens moguéssim per impulsos i no tinguéssim temps per a la reflexió».
