05 de desembre de 2019
05.12.2019

«Si toques poder, la temptació deu ser gran»

El periodista Jordi Agut presenta avui «Línia de quatre», el segon thriller d'una trilogia on aborda la corrupció en el futbol

04.12.2019 | 23:29
El periodista Jordi Agut.

La imatge que acompanya aquesta entrevista no és gratuïta. El periodista Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975), redactor d'esports d'aquest diari, mostra una matrioixca. És la metàfora de Línia de quatre (Pagès Editors), la segona novel·la d'una trilogia encetada amb L'últim defensa (Pagès Editors, 2018) i amb la qual construirà un tríptic negre sobre la part més fosca de l'esport.

Si el primer llibre se centrava en els tripijocs de les apostes en l'Eurocopa del 2016, Línia de quatre comença el juny del 2018 quan l'únic candidat a la presidència de la FIFA és assassinat per un octogenari menys d'una setmana abans de la celebració del Mundial de Futbol que s'ha de fer a Rússia. L'important no és qui, sinó per què. D'aquí aquesta nina russa que n'amaga moltes més en un thriller trepidant, d'escriptura àgil i afinada i perfilats personatges.

Agut repeteix una estructura perfectament travada que alterna passat –la història de l'assassí, en primera persona– i present –la investigació– amb la corrupció com a teló de fons. Línia de quatre es presenta avui a Manresa.

No m'agrada el futbol però sí la novel·la negra. Quantes vegades li han dit això?

Moltes!

Però?

Però no has de saber de futbol per llegir el llibre.

Superem prejudicis?

Exacte! Si t'agrada la novel·la negra, Línia de quatre s'inscriu en el gènere. Està ambientada en el món del futbol, com podria ser qualsevol altre thriller emmarcat, per exemple, en una problemàtica mediambiental, urbanística... És l'embolcall amb què uneixo les meves dues passions, futbol i novel·la negra. Però no s'ha de veure com una restricció.

Es pot llegir la seva segona novel·la sense passar abans per la primera?

Sí, perquè la història comença i acaba, però no és recomanable si vols seguir l'evolució dels personatges.

Com l'agent britànic George Mitchell, novament al capdavant de la investigació. En quin estat el trobarà el lector?

Ha tingut problemes familiars, s'ha separat i està una mica perdut. Però la nova investigació l'obligarà a refer-se. L'afronta amb la intenció de redimir-se.

Redimir-se?

Sí, la investigació que va liderar dos anys abans dels fets que es narren ara li ha deixat cicatrius.

La novel·la negra posa sobre la taula la part fosca de la nostra societat. Per què ha tirat amb bala contra la corrupció que envolta el màxim organisme del futbol mundial?

El 2015 van esclatar diferents casos de corrupció a la FIFA on es va demostrar que alguns directius s'havien lucrat. Un escàndol que va provocar la dimissió del president de l'organisme, el suís Joseph Blatter.

Molt inspirador.

Sí, a més, després es va deduir que s'havien comprat vots a l'hora d'atorgar els Mundials de Rússia i de Qatar, així com el d'Alemanya 2006. La corrupció en el màxim organisme del futbol és el nostre pa de cada dia.

Ni un pam de net?

Un pam potser sí (riu). La FIFA està fent esforços per ser més transparent però quan toques poder i diners, suposo que la temptació és molt gran.

La novel·la transcorre el 2018 però amb continuats viatges al passat que repassen amb píndoles la història dels mundials des del 58 i, a la vegada, la història de l'antiga URSS fins a arribar a l'actualitat. Què li interessa aportar al lector?

Explicar d'on ve tot. És a dir, la trama passa a Rússia i volia aportar pinzellades del passat de la URSS que podien ajudar a entendre el seu present. Però no és cap tractat d'història sinó que, senzillament, a través de la veu d'un personatge es recorren episodis de la història del país. A més, a mi m'interessa molt la història contemporània i ha estat un autèntic plaer documentar-me.

Com passava amb L'últim defensa, Línia de quatre té una estructura molt determinada que, ara, es basa en les diferents rondes que superen els equips fins a arribar a l'entrega de trofeus. L'acurada estructura s'ha convertit en marca de la casa?

A mi m'agrada però això no vol dir que sempre ho hagi de fer així. Considero que la forma també és important.

Quina és la seva prioritat a l'hora d'escriure?

Per a mi, el més important és que el ritme no decaigui, i això lliga amb l'estructura: a Línia de quatre tot passa en quatre dies.

I quin és el seu temor?

La meva neura és evitar que el lector es perdi. De fet, escric com si llegís.

Què vol dir?

Que tinc l'estructura pensada però que no sé com acabarà el llibre. Els personatges, encara que sembli un tòpic, acaben tenint vida pròpia.

Què ha descobert en aquesta segona novel·la?

Que, a diferència de la primera, he gaudit molt escrivint els diàlegs. M'ho he passat molt bé inter-rogant els sospitosos!

Entre ells, una dona que aspira a la presidència de la FIFA. Que una dona sigui candidata és avui dia més ciència-ficció que novel·la negra?

No, jo diria que és més probable que fa uns anys. El Mundial femení va tenir fa uns mesos unes audiències de rècord i cada cop hi ha més afició entre les dones i més dirigents femenines. La Supercopa de Futbol la va arbitrar una dona. Potser són decisions de cara a la galeria però són un pas més.

Va debutar amb Stonberg Editorial el 2015 i, el 2018, Pagès Editors tornava a publicar la seva estrena, en català i en castellà. Un canvi per millorar?

Sí, tenen una estructura més gran que facilita contactes i logística. Estic molt content.

Apostes i corrupció en les dues primeres novel·les. Quina part fosca tancarà la trilogia?

El dopatge. La tercera novel·la s'ambienta als Jocs Olímpics de Tòquio de l'any que ve.

Desapareix el futbol?

Sí. Deixa pas a la resta d'esports.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.