06 de desembre de 2019
06.12.2019

L'autor del miracle dels pans i els peixos

El periodista i escriptor Jordi Agut presenta la segona novel·la, «Línia de quatre», en una vetllada de literatura i esport a la Parcir

05.12.2019 | 23:51
Toni Mata i Riu, Jordi Agut i David Bricollé, el trident que presentava «Línia de quatre»

L'autor del miracle dels pans i els peixos té nom i cognom. Des d'ahir es diu Jordi Agut i és un escriptor amb dues novel·les i cinc llibres editats: L'últim defensa (Stonberg en català i Pagès Editors, en català i en castellà) i el que presentava ahir, Línia de quatre (Pagès Editors, en català i castellà). No ho pot dir tothom. Situat l'escriptor, redactor d'esports de Regió7, en la posició de central i flanquejat al lateral dret per Toni Mata i Riu, redactor de cultures, i a l'esquerre per David Bricollé, cap de la secció de Bages, Jordi Agut va portar ahir a la Parcir de Manresa unes «noies russes» ben encabides en la matrioixca gran per explicar a l'auditori que omplia la llibreria el qui i el com del seu últim llibre. El perquè només el sabran si el llegeixen.

Mata (l'instigador de la comparativa bíblica) i Bricollé (el cervell de la situació al camp) es van repartir la pilota per explicar qui és l'autor de Línia de quatre i els elements que configuren la nova incursió en el gènere negre de Jordi Agut, continuació de la seva primera novel·la que donarà pas, amb la tercera, ja escrita, a una trilogia sobre la part fosca de l'esport: ara toca la corrupció.

La toca Bricollé


Va posar la pilota en joc Bricollé, agraint la confiança dipositada per l'autor per deixar-li els manuscrits dels seus llibres abans d'arribar a l'editorial, i encara li va agrair més (sota amenaça d'assassinat) que el segon no fos en format word per llegir a l'ordinador. Fet l'incís, Bricollé va explicar el perquè val la pena recomanar un llibre d'Agut: «Perquè és un bon narrador, un bon novel·lista, un autor amb gran cultura general que sap trobar les bones fonts d'informació i perquè és un savi de l'esport». Això, va remarcar, ja ho havia dit en la presentació de L'últim defensa i ho tornava a subratllar: «En les dues novel·les, el Jordi deixa anar petites espurnes d'històries del futbol fetes de mites i fracassos. De llums i ombres. Però quin sector de la vida no en té, d'ombres?». Bricollé sortia del camp assegurant a tothom que no cal ser un amant del futbol per llegir les novel·les d'Agut i va posar el dit a la nafra: «Si es digués John Lärsson, només amb el nom ja tindria un plus». Pensin-s'ho.

La rep Mata i Riu


Amb la pilota en la seva teulada, entrava Mata i Riu, que, a través de cinc píndoles, va explicar el context del novel·lista. Va començar amb la multiplicació dels pans i els peixos i va continuar desmentint l'autor quan aquest considera que futbol i novel·la negra busquen públics diferents. Sempre hi ha una «intersecció» entre literatura i esport, va apuntar: el poema La Oda a Platko, de Rafael Alberti, Fiebre en las gradas, de Nick Horby, els articles de Vázquez Montalbán i les novel·les negres ambientades en el món de l'esfèrica del desaparegut Philip Kerr. En són exemples.

La tercera característica és aquella que diu que la realitat supera la ficció: «La cara fosca del futbol», i com a exemple els tripijocs de les apostes en lligues asiàtiques o la detenció de l'expresident de la UEFA Michel Platini per corrupció. El periodista va definir Agut d'«hereu d'Agatha Christie» –sí, es va comprar tota la col·lecció– i un gran lector del gènere que ha sabut xuclar els mecanismes per transportar-los al seu terreny. I, finalment, Mata va ensenyar el llibre Odio el fútbol moderno, de Carlos Roberto i Miquel Sanchis, per remarcar la «declaració d'amor pel futbol» d'Agut. Un sentiment macerat de nostàlgia de quan l'esport rei (amb la banda sonora de l'antic Carrusel Deportivo) se situava als antípodes del «futbol capitalista».

I xuta Agut


Entrava en joc però, abans de xutar a porteria, el protagonista de la vetllada va agrair a la seva neboda, Maria Agut, la fotografia de portada del primer llibre, a la fotògrafa Sílvia Belmont la del segon, al dissenyador Jordi Cirera les idees i a la filòloga Griselda Pineda la primera correció: «Amics i companys que fan molt bona feina». I van arribar les nines russes: la primera per al mort que precipita la investigació (qui havia de ser president de la FIFA); la segona per a l'octogenari assassí (sí, ho han llegit bé); la tercera per a una –pèrfida– coneguda dels lectors del primer llibre; i la darrera, per al protagonista, l'agent George Mitchell. Són la seva Línia de quatre d'una novel·la amb «quatre investigadors a l'equip, amb quatre dies per resoldre-ho i amb quatre nous candidats-sospitosos a la presidència» de la FIFA. Una novel·la amb dos plans temporals, el passat, que comença el 1958, quan l'antiga URSS participa per primer cop en un Mundial, i el present. Agut ha tibat d'Història – l'interessa molt–, n'ha «après» i ha posat els cinc sentits en atorgar a la lectura un «ritme àgil». La vetllada acabava parlant de personatges (amb els també escriptors Manuel Quinto i Gemma Camps) i amb un desig: «Que us agradi molt». Xiulet final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.