«No és el planeta qui necessita que el salvin»

La comunitat científica diu que estem deixant enrere l'holocè per entrar a l'antropocè, la primera era geològica marcada per la incidència de l'activitat humana. Ja hi som?

Des d'un punt de vista social, sí; però des del geològic, deixem que ho decideixin els especialistes de la Unió Geològica Internacional.

En el llibre parla de la diferència entre l'ecòleg i l'ecologista. Què vol dir?

He intentat anar a les dades, però sense exageracions, perquè és un tema que a vegades se'ns en va de les mans. Estan canviant les condicions del planeta, convertim els boscos en camps, alliberem gasos, cremem residus... Fins ara ni ens ho plantejàvem, però som massa gent i tothom vol viure com nosaltres, com és lògic.

El món està en perill?

El planeta no està en perill, ja les ha vist de tots colors: glaciacions, meteorits... Si les coses es compliquen, ens extingirem nosaltres, com fa temps es van extingir els dinosaures, però el planeta continuarà existint. El que perilla són les condicions perquè nosaltres hi puguem viure bé.

Com ho notem això?

El clima mediterrani permet tenir gambes de Palamós i vi del Priorat. Ara tenim unes altres condicions i toca adaptar-nos-hi. Si puja el mar, desapareixerà el delta de l'Ebre, i si augmenta el nivell de nitrats, no hi haurà gambes de Palamós, sinó llobarro. Pot semblar una broma, però a Anglaterra comencen a sembrar vinyes perquè d'aquí a vint anys el clima els permetrà fer vi. A Catalunya, ja estem veient com s'està fent vi de muntanya. I al Penedès tindran el clima que ara hi ha al Marroc.

Inevitable?

Si no actuem, sí.

Vostè és apocalíptic en aquesta qüestió?

Jo no vull caure en les posicions apocalíptiques, però el problema el tindrem en una o dues generacions. Si puja mig metre el nivell del mar, el delta de l'Ebre desapareixerà i ja no tindrem el seu arròs, però si s'enfonsa el delta del Ganges, tindrem 17 milions de refugiats climàtics. O el delta del Mekong, o el del Mississippí. I d'Holanda, ja ni en parlem. Tot plegat depèn de les condicions ambientals. I el problema no avisa, cau de cop. Per on petarà? Cor-rents marins canviats? Plagues com la malària instal·lades a Europa? Pujarà l'aigua? Les coses s'acceleren: nosaltres ja veiem algunes coses, els fills en veuran més, i els nets encara més.

Què veiem nosaltres?

Doncs, per exemple, TV3 parla d'un huracà de força 5, el Lorenzo, que s'hauria d'haver format més a prop del Carib, on les aigües són més càlides. Però si la temperatura en general augmenta, les condicions perquè es formi les troba més a prop d'Àfrica i Europa, de manera que la seva aparició i la seva trajectòria ja no són les habituals. I, en el cas d'un oceà, un augment d'una dècima de grau representa una quantitat d'energia descomunal.

Símptomes, doncs, que no anem pel bon camí?

A la primera meitat del segle XX, a Manresa gelava entre 15 i 20 dies l'any més que ara. I ara són 5. Això et marca una tendència. Al delta de l'Ebre, a l'inici del segle passat, hi havia entre 5 i 15 dies l'any amb una temperatura superior a 35 graus. Ara, aquest registre es produeix de 20 a 35 dies l'any. Es tracta d'adaptar-s'hi.

Però sovint diem que el temps està boig i no hi donem més importància?

Sempre s'ha dit, és cert, però ara les dades diuen que sí, que el clima comença a alterar-se. Primer parlàvem d'escalfament global, que feia més calor. Després, de canvi climàtic, per fets com els corrents marins. I, actualment, ja parlem d'emergència climàtica.

Hi serem a temps?

Unes dècades no són res. Els anys 60, al planeta hi havia tres mil milions de persones. Ara som 7,5 mil milions, i tota aquesta gent menja cada dia, necessita benzina, aigua... Fins als 10.000 milions podem aguantar, però a un altre ritme. Si no, tenim guerres per culpa de l'aigua, de l'energia, persones desplaçades...

La gent voldrem canviar?

La predisposició hi és, ens ho prenem seriosament. Sobretot els joves, malgrat que proposen solucions massa senzilles: s'acaba el temps del romanticisme. Si les tèrmiques tanquen, haurem de tirar de les nuclears fins que les renovables rendeixin. El que és clar és que allò «dels científics ja faran alguna cosa per arreglar-ho» continua sent necessari però no suficient. Al món cada cop hi ha més Donald Trumps.

Què cal fer?

No cal canviar el mòbil cada dia ni anar en cotxe a tot arreu. És important que allò que consumim en un any, el planeta ho pugui reposar. Parlem de llenya, de CO2... Nosaltres vivim molt bé, però els països emergents ens diran que «quan visquem tan bé com vosaltres, ja en parlarem».

Es necessiten canvis socials profunds?

Ningú discuteix que no es deixi fumar en els establiments públics. Doncs és el mateix: en comptes d'anar a treballar en cotxe, fem servir el transport públic.

El problema és que ja tenim el transport públic saturat i, tot i així, hi ha molts cotxes?

Es fa necessari fer una societat diferent, raonablement ecològica, endreçada. Caldrien uns sistemes de mobilitat més eficients, calen uns canvis seriosos i constants. Si et diuen que fumar provoca càncer, no fumes, en principi. Doncs ara, la gent ja creu que cal canviar, només falta posar-ho en pràctica.

Però, per exemple, serà difícil que vulguem deixar de viatjar?

Per canviar, hi ha aspectes socials que ho han de fer, però també els tecnològics: hem de poder viatjar en avions que no generin CO2. El que és clar és que tot plegat no canviarà d'un dia per l'altre. El planeta és un cotxe desfrenat que va pendent avall: si l'agafes a temps, el pots frenar; si no, va agafant velocitat...

I com està el cotxe ara?

Hi som a temps, però el capital ha d'entendre que hi ha fàbriques que no poden continuar obertes.

I el «després» quan arribarà?

No ho sabem, la tendència diu que en un segle podem tenir problemes seriosos. Però no és el planeta qui necessita que el salvin.

Insisteixo: què hem de fer?

La clau és deixar d'emetre CO2, és el problema principal que tenim, també hem de deixar de tirar tant plàstic. Si puja la temperatura, ens arribarà la malària aquí... Tot funciona amb petroli. S'està estudiant de fer funcionar una fàbrica amb hidrogen, però passarà una generació fins que es pugui implementar.

I les renovables?

Tenim sol i vent, però no sabem emmagatzemar l'energia. Jo vull llum quan encenc l'interruptor, no vull que depengui de si fa sol o bufa el vent. El rendiment de les renovables encara és baixet.

Quina opinió li mereix l'activista sueca Greta Thunberg?

Dona visibilitat al problema, però té dues cares. Ha mobilitzat el jovent, que ha fet seu el lema «volem salvar el planeta». Però proposa solucions que no poden ser. Per exemple: deixem de volar en avió... i tot el turisme s'enfonsa? És un problema complicat, no hi ha solucions fàcils.