Si un amic molt amic t'envia un whatsapp demanant permís per trucar-te és que vol alguna cosa. I el que Galdric Sala volia de Genís Sinca no era una qüestió menor, per això la prevenció es va avançar a la confiança: «Si no t'importa, el personatge de la història que estic dibuixant se t'assemblarà una mica», va dir el fruitosenc. «Endavant, però ja m'ho deixaràs veure, eh», va respondre el periodista i escriptor. Així va ser com el nou còmic de Sala i Josep Renalies Rana, El crim de la Seu, va veure la llum amb Tintín Sinca d'estrella convidada. I no, no hi té només una retirada, és ben bé ell.

«Després de publicar Història de Manresa explicada als infants de 30 anys o més, fa dos anys, volíem fer una segona part, però no teníem prou tòpics manresans potents, només ens en van sortir vuit o deu», va explicar ahir al vespre l'humorista gràfic de Regió7 davant d'una seixantena de persones a la llibreria Parcir de Manresa. La solució va ser canviar el format episòdic del primer llibre i imaginar una narració llarga per donar-hi cabuda a situacions, llocs i personatges que formen part de l'imaginari local, com el Kojak, el Legionario, la Rosita de les cadires, el bar Pardal -entre els assistents no hi va faltar l'Imma, la mestressa d'aquest emblemàtic establiment de la plaça Gispert-, el carrer Sant Miquel, l'ExpoBages, uns Nans lascius i la redacció d'aquest diari, entre altres ítems.

El crim de la Seu comença amb el rector de la basílica gòtica penjat cap per avall. Qui l'ha assassinat? Aquí entra en acció l'intrèpid reporter per resoldre un misteri en el qual hi ha implicada una de les receptes més afortunades de la gastronomia nostrada: el bacallà a la manresana.

«Som els primers que creiem en la necessitat de fer autocrítica, i per això quan en aquest llibre fem humor amb la manresanitat, no tenim intenció de carregar contra la ciutat, sinó, tot el contrari, fer-li un homenatge», va apuntar Sala. Un tribut d'una quarantena de pàgines -a la venda per 15 euros, 12 per als subscriptors del diari- que explora el «brutisme» de la Manresa de les darreres dècades -en oportuna expressió de Sinca- i que, com va dir Marc Marcè, director de Regió7, «és una crònica de costumisme manresà però no el de les ametlles de la Llum sinó el de les braves del Vicente».

Com en el títol precedent, El crim de la Seu explota la capacitat de molts manresans de recordar figures com la de l'esmentat Kojak, «el de la boca torta», va rememorar Sinca, o el Legionario «que anava amb samarreta curta al gener», com va apuntar una espectadora des de la platea. El presentador no va voler deixar passar l'ocasió de lamentar que «la Seu està poc explotada narrativament» i va fer un convit públic a ficcionar més la basílica del Puigcardener.

Marcè, que va excusar l'absència a darrera hora de l'alcalde Valentí Junyent, va citar diversos referents culturals que suren en el còmic de Sala i Renalies, com la novel·la El nom de la rosa, els superherois de la Marvel, Passolini i Hergé. «En una rèplica de Tintín i el capità Haddock, el primer va més borratxo que el segon, i això només passa un cop, concretament a El lotus blau, va remarcar, tot lloant el que va qualificar com «una història boja».

Abans de compartir amb els assistents una copa de vi del Pic de Solergibert, els autors van agrair l'ajut de les empreses que els han fet de mecenes i «ens han permès pagar l'edició del llibre, que, com el primer, ens hem autopublicat».