la odisea de los giles

? Argentina, 2019. Comèdia negra. 116 minuts. Direcció: Sebastián Borensztein. Guió: Sebastián Borensztein i Eduardo Sacheri, a partir de la novel·la de Sacheri. Intèrprets: Ricardo Darín (Fermín Perlassi), Luis Brandoni (Antonio Fontana), Chino Darín (Rodrigo Perlassi). Pantalles: Guiu (la Seu)

El corralito del 2001 enfonsà l'Argentina en una crisi social i moral de proporcions gegantines. La odisea de los giles parteix d'aquesta pàgina negra de la història moderna del país per bastir la crònica d'una lluita col·lectiva certament peculiar. Un grup d'amics i habitants d'una petita comunitat, liderats per Fermín Perlassi, el vell ídol local, s'embranquen en el somni de recuperar una cooperativa agrícola. Però aquest esdevé un malson quan esclata el corralito i perden els diners que havien aconseguit per aixecar el seu projecte. El destí els reserva, tanmateix, l'oportunitat de recuperar-los quan descobreixen que romanen amagats en un amagatall, en un bosc. Gil és un sobrenom, popular a l'Argentina, amb qui s'identifiquen els ciutadans honestos i ingenus.

El nou llargmetratge de Sebastián Borensztein (autor de la incisiva Capitán Kóblic) s'alça com un homenatge declarat i sincer a tots els soferts giles. Els seus entranyables antiherois personifiquen els milions de ciutadans argentins humils i honrats que han estat menystinguts salvatgement pel sistema en les últimes dècades. El cineasta sud-americà mescla amb encert diferents gèneres (thriller, drama social, comèdia), i ens convenç amb una epopeia agredolça que bascula harmònicament entre els petits detalls simpàtics i un discurs compromès que assoleix una categoria universal.

La odisea de los giles traça amb destresa una història d'amistat i de solidaritat, carregada d'esperança, que esquiva aplicadament el bonisme més embafador i manipulador. Una mostra recomanable d'un tipus de cinema en via d'extinció: una pel·lícula popular de qualitat, capaç de seduir una audiència majoritària amb una narració que respecta la intel·ligència i la sensibilitat de l'espectador. El gran Ricardo Darín encapçala un repartiment modèlic.