14 de desembre de 2019
14.12.2019

Càlid homenatge als biberons bagencs en la presentació del web que els honora

L'auditori de la Plana s'omple amb la presència de quatre protagonistes: Tomàs Dalmau, Salvador Farrés, Josep Herms i Antoni Vives

14.12.2019 | 00:25
A la dreta, el biberó Tomàs Dalmau; amb el bastó, Salvador Farrés; i el segon per l'esquerra, Josep Herms

Amb un llarg i càlid aplaudiment i amb el públic que omplia l'auditori de la Plana de l'Om de peu dret, acabava ahir la presentació del nou web de l'Associació Memòria i Història de Manresa dedicat íntegrament als Bagencs de la Lleva del Biberó ( memoria.cat), que es va convertir, novament, en un homenatge a aquells nois de 17 anys, avui avis quasi centenaris, que el 1938 van ser cridats a files per l'exèrcit republicà. I els aplaudiments, adreçats «a tots els biberons de la comarca del Bages», en paraules de Joaquim Aloy, president de l'entitat, es dirigien, especialment, als quatre biberons que van poder assistir a l'acte: Tomàs Dalmau Colom (Manresa, 1920), Salvador Farrés Oliveras (Manresa, 1920), Josep Herms Mateu (Manresa, 1920) –que, com va recordar Aloy, l'11 de gener en farà 100– i Antoni Vives Masip (Salelles, 1920). A ells, i a les famílies, un puntal «importantíssim», com va remarcar Salvador Redó, autor dels continguts del web, per poder dur a bon port l'extens treball que ahir es presentava. Ells simbolitzen «una lliçó de vida i de dignitat».

Les paraules de Ferran Torrescasana Oliva (Manresa, 1919-2015) i de Pere Calvet Soldevila (Manresa, 1920-front de l'Ebre, 1938?) en unes cartes inèdites escrites al seu amic Josep Vila Closes (Manresa, 1921-2005) van obrir l'acte que, com va explicar Aloy, neix de l'homenatge «emotiu i de plena justícia» que ara fa un any es va dedicar als biberons bagencs, de manera solemne, a l'Ajuntament, impulsat per Joan Cals i Víctor Feliu. «Aquells joves ni estaven preparats ni havien d'estar preparats» per anar a la guerra. De Manresa en van mobilitzar 291 i «67 no van tornar mai. Víctimes absurdes d'una guerra que no havien provocat». Amb l'agraïment al suport del consistori manresà, Aloy va explicar el contingut d'un web –més extens del que detallaren– que es va començar a gestar el mateix dia del reconeixement institucional amb la intenció de recopilar i conservar «el testimoniatge» oral i escrit d'aquells joves. I així ha estat. Bagencs de la Lleva del Biberó permet llegir les memòries inèdites de nou biberons bagencs («la joia de la corona»), tres blocs de cartes des del front de guerra, també inèdites, i escoltar les paraules de vuit més qui, el 2019, encara ho van poder explicar en primera persona. I en seran dos més, properament. Ahir, però, ja no hi eren, com va recordar Redó, Rosendo Badia i Trullàs (Castellbell i el Vilar, 1920-2019) i l'avinyonenc Joan Casellas Soler (1920-2019). Però Miquel Pecanins Fainé (Sant Vicenç, 1920), el benjamí, complia 99 anys. Just ahir.


Aportació a la historiografia

El web explica què va ser i què va significar la Lleva del Biberó i Aloy va posar especial èmfasi en la figura del manresà Antoni Quintana Torres, impulsor de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, de qui es va poder veure un enregistrament on explicava la gènesi de l'associació. I una suggerència: la placa dedicada als biberons que es troba al parc de l'Agulla, «la més sola i ignorada de Catalunya», necessitaria repensar-se: «Els biberons es mereixen molt més que això». El president de Memoria.cat va remarcar la «implicació de ple» de Redó i l'«eficàcia» d'un equip amb Xavier Gil (qui va enregistrar i editar les entrevistes) i Jordi Griera-Cors (maquetador del web), així com l'historiador Jordi Algué Sala, per facilitar-los memòries i cartes. El treball, va remarcar, s'ha de considerar «una aportació a la historiografia de Catalunya» amb «fonts primàries de primera magnitud».

L'acte va combinar els parlaments amb la lectura de fragments de memòries de diferens biberons (que des d'ahir ja es poden consultar al web) a càrrec de tres joves actors Biel Mora, Àlex Locubiche i Pol Bastida (dirigits per Sílvia Sanfeliu), que, a banda d'alguns problemes de dicció, van fer un recorregut pel periple vital d'aquests joves: des de la crida a files a la tornada a casa. Redó va encarar el darrer bloc de la presentació amb un precís i sentit discurs on va recordar les paraules dels vuit entrevistats: «La vida d'aquests joves de la guerra és una lliçó d'història» on, va dir, es recull tota la casuística: emboscats, morts al front, rereguarda... Perquè, al capdavall, «una guerra és la suma de les guerres particulars» on la sort, l'hospitalització o la voluntat de l'enemic són «la frontera entre la vida i la mort». Redó va remarcar que, en el cas dels joves de la Lleva del Biberó, l'única èpica era la de «cadascun dels protagonistes». Una crida a files a la «desesperada» en una guerra ja decidida. Una anada a l'escorxador. I va agrair-los que no hagin volgut oblidar. Un vídeo dels protagonistes –busquin-lo al web i escoltin la crua història dels germans bessons que explica Jaume Navarro–, les paraules de la regidora Anna Crespo i fragments de les memòries de Serra, Joan Baptista García Argüelles (Súria, 1920-2004) i Torrescasana tancaven un nou acte de justícia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.