L 'autor guineà Juan Tomás Ávila Laurel es capbussa al mar a l'última escena del documental L'escriptor d'un país sense llibreries de Marc Serena. La imatge esdevé un símbol sobre com l'artista neda contra corrent publicant llibres que es censuren a Guinea Equatorial, el país on va néixer, que viu en una dictadura des de fa quaranta anys. Ara l'escriptor mira la situació del seu país des de l'exili a Catalunya. «La meva família no ha llegit cap de les meves obres, allà les llibreries són inexistents», relata Ávila Laurel al documental.

El llargmetratge que ressegueix la seva història i retrata la vida de Guinea Equatorial, on feia temps que no entraven les càmeres, es va projectar ahir a la tarda a l'Auditori de la Plana de l'Om en una sessió que va omplir les butaques. Després del film, el manresà Marc Serena, com a autor del documental, i el camerunès Adoum Mahamat, que va treballar cinc anys a Guinea Equatorial i que ara viu a Manresa, van debatre sobre l'absència de llibertat al país africà, colònia espanyola fins l'any 1968.

El documental arrenca parlant de la infància de l'escriptor a l'illa Annobón. Un paisatge marítim que impegna la seva literatura. Més endavant, s'observa el dia a dia del protagonista a Sant Cugat, el lloc on viu exiliat des del 2011. Malgrat escriure en espanyol, la seva obra és pràcticament desconeguda al país que l'acull i els seus llibres resten sense traduir-se al català. En canvi, és l'autor guineà més traduït en anglès i francès. «Un fet que mostra la influència del colonialisme i d'autors africans que queden a l'ombra», denunciava durant el debat el periodista Marc Serena.

L'obra audiovisual agafa el punt àlgid quan l'escriptor decideix retornar a Guinea Equatorial. Amb la càmera enganxada a Ávila Laurel, l'espectador s'endinsa als car-rers, les esglésies, les escoles del país i escolta les converses dins dels bars, els cotxes i les llars. El documental crea escenes on l'escriptor parla de la repressió que viu el país amb la seva família i els seus amics. Una de les veus que recull és la d'un raper que descriu Guinea Equatorial com una gàbia on el poble no té accés a la cultura mentre el govern es beneficia dels guanys del petroli.

Durant el debat posterior a la projecció, Adoum Mahamat explicava que durant el període que ell va treballar a Guinea Equatorial va percebre com els habitants es guardaven les seves opinions per por. Marc Serena remarcava l'acte de valentia de les persones que van accedir a participar al documental però mantenint-se en l'anonimat. «El silenci a Guinea està vinculat a la por», sosté l'escriptor Ávila Laurel en un moment del film.

El treball del periodista manresà aconsegueix un tractament on la càmera observa de prop el protagonista i la veu del periodista s'absté d'intervenir. En algunes escenes, aconsegueix un to poètic i pausat que retrata la vida quotidiana d'un país que, segons l'autor del documental, sembla atrapat en l'Espanya franquista des de fa quaranta anys.