Per seduir admiradors i deixar fredS la resta

? Espanya, 2019. Crim, suspens. 119 minuts. Direcció: Fernando González Molina. Guió: Luiso Verdejo, basant-se en la novel·la de Dolores Redondo. Intèrprets: Marta Etura (Amaia Salazar), Carlos Librado, Elvira Minguez, Leonardo Sbaraglia (juez Markina). Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Yelmo (Abrera).

L egado en los huesos adopta novament un esquema que ha popularitzat en els últims temps nissagues lieràries (i cinematogràfiques) com la celebèrrima Millenium. El film constitueix l'adaptació a la pantalla gran del segon llibre de la famosa Trilogía del Batzán,que ha convertit a Dolores Redondo en una de les novel·listes més llegides de l'Estat espanyol. Amalia Salazar, la inspectora de la Policia Foral de Navarra, torna a la Vall del Batzán per aclarir els misteriosos suïcidis d'uns presos que deixaren escrits la mateixa (i enigmàtica) paraula, «Tarttalo», a la paret de les seves cel·les. El llargmetratge no només aplega una bona part de l'equip tècnic i artístic del primer lliurament cinematogràfic de la popular Trilogia ( El guardián invisible, estrenada fa dos anys), sinó que també reprodueix els mateixos ingredients. I així, seduirà els admiradors d'aquest film, i deixarà més o menys freds a la resta. Fernando Gómez Molina (un director en què confia plenament la indústria espanyola per afrontar produccions d'envergadura comercial, com Tres metros sobre el cielo i Palmeras en la nieve) signa novament un thriller, suposadament atmosfèric i fosc, que explora les tenebrositats ancestrals de la terra on succeeix la investigació. Però Legado en los huesos presenta els mateixos punts forts i febles que l'anterior versió de Redondo. El realitzador espanyol és suficientment solvent per teixir un suspens moderadament compacte, però la seva posada en escena no ultrapassa un nivell primari i és incapaç de pertorbar-nos amb una dimensió dramàtica i expressiva que pugui enriquir la trama central amb una lectura més complexa, inquietant i genuïna. Les imatges son massa tèbies i impedeixen que la cinta pugui enlairar-se per sobre d'una recepta massa calculada i estàndard.