Irreverència, imprevisibilitat, transformació. L'esperit del poeta, dramaturg i artista plàstic Joan Brossa ha inspirat les cantants Celeste Alías i Joana Gomila i la poeta Meritxell Cucurella-Jorba. I ho ha fet de la millor manera: sense manies i sense vergonya. Elles es converteixen en (les)Brossa i (les) Brossa es converteix en l'espectacle que avui s'estrena a la Sala Petita del Kursaal (20 h). El muntatge havia d'inaugurar l'octubre passat l'accidentada darrera edició del festival Tocats de Lletra però la protesta del 18 d'octubre contra la sentència del Suprem el va ajornar. Però l'ull de Brossa ha tornat i el joc continua. En femení.

Ahir, les tres artistes ultimaven al Casal de les Escodines l'assaig final d'un espectacle que neix d'un encàrrec de la responsable del festival literari manresà, la també poeta Yolanda Esteve, que va demanar a la cantant santjoanenca Celeste Alías un espectacle al voltant de la poètica de Brossa. Un repte que Alías va entomar al costat de la també cantant, compositora i intèrpret manacorina Joana Gomila i de la poeta, traductora i dramaturga anoienca Meritxell Cucurella-Jorba. Amb Gomila la uneix, explica Alías, «la investigació de la veu» i amb Cucurella-Jorba, «la poesia» i el Tocats, on es van conèixer fa uns anys. Aquest, però, és el primer espectacle que creen conjuntament. Un «joc», diu Cucurella-Jorba amb què voldrien «que el públic «es deixés seduir» i s'ho passés «tan bé com nosaltres».

Però de Brossa què motiva les tres artistes? «Que està de tornada de tot», diu Alías, «que diu el que pensa, que no té filtre. Que crea amb molt llibertat». Un 'per què no?' que ha persuadit les protagonistes del muntatge que surten de les costures pròpies per «transformar-se» a l'escenari. És, diuen, un espectacle «molt visual i teatral» creat íntegrament per elles. Femení perquè «Brossa sol ser femení i el Joan és un home». Les «contradiccions» de l'artista, del qual s'ha celebrat enguany el cententari del seu naixement, el fet que «no es casava ni amb res ni amb ningú» formen part del muntatge. En l'attrezzo, per exemple, diu Alías, amb unes pintes amb una flor i una estelada: «Es tracta de fer preguntes més que d'obtenir certeses». I en aquest camí el públic, diu la santjoanenca, «hi té molt a dir» perquè amb les seves «respostes pot fer variar l'espectacle».

La poeta anoienca, explica Celeste, «coneix molt la part poètica de Brossa», una faceta que té elevades dosis perfomàntiques en les quals «la Joana i jo podem donar color amb la música. Tot l'espectacle té el fil conductor de la veu, cantada, recitada». Per crear la dramatúrgia, explica Cururella-Jorba, s'enllacen poemes amb «unes accions més o menys transgressores. Tot el que Brossa té de crítica social, de qüestionament de les coses establertes» es reflecteix en (les) Brossa: «Hem seguit el curs natural, no previsible». A través de petites escenes s'acaba creant una «petita obra» que no defuig «el teatre de l'absurd», diu Alías. I que ningú no s'equivoqui, remarca la poeta: «No és un espectacle pedagògic, parlem de la seva obra però no és un homenatge mastegat sobre Brossa... Si a algú li crida l'atenció el que ha de fer és anar a l'arrel, als seus vídeos, als seus textos, a la seva obra».

La poesia visual de Brossa és inherent a un espectacle que juga amb la irreverència. I això els ha agradat perquè la recerca de l'obra del creador, diu Celeste, els ha portat a trobar, entre d'altres, una figura «una mica bandarra» (riu). D'aquí, també, la transformació de què parlaven, a escena: «a les mentalitats més conservadores o recalcitrants els pot ofendre», diu Cucurella-Jorba però (les) Brossa «tenim el luxe d'equivocar-nos. Quan improvises estàs a la corda fluixa i és el primer cop que actuem les tres juntes». La imatge de Brossa és, per a les tres artistes, la lletra A, «principi i final de tot. Per a la Celeste i la Joana una lletra que, remarca la poeta anoienca, és «molt potent per al joc vocal i de contingut».

Tindrà recorregut (les) Brossa?. «Si surten bolos en espais que s'ho mereixin, sí», remarca la cantant santjoanenca. Si no, no.