? «M'he adonat que la pintura de la flora és una tradició molt femenina», explica Joana Santamans: «Abans, les dones no podien estudiar Belles Arts, on sobretot es fixaven en la reproducció de les proporcions humanes, i es dedicaven a pintar plantes i bodegons, que era considerat com un art de segona categoria». Per això, afegeix, «hi va haver moltes dones que van fer herbaris, com Hildegarda de Bingen, al segle XII, que era il·luminadora, és a dir, pintava miniatures, i era molt culta; i també tenim la Marianne North, una naturalista del segle XIX que va pintar moltes plantes i flors, fins i tot va descobrir alguna espècie, i té un àmbit reservat a la seva obra al Reial Jardí Botànic de Kew, a Londres».
