25 de desembre de 2019
25.12.2019
Regió7

el petit miracle d'un món màgic

24.12.2019 | 20:11

El trencanous

? Música: Txaikovski. Coreografia: Alexei Fadeechev. Direcció: Nina Ananiashvili. Intèrprets: Companyia Estatal de Geòrgia. Diumenge, 22 de desembre. Teatre Kursal.

L'elegància i la precisió tècnica van guanyar el combat de la màgia contra una producció pobra de recursos escenogràfics i de vestuari. Aquest podria ser el resum telegràfic d' El Trencanous que va presentar la Companyia Estatal de Geòrgia, el 22 de desembre a la Sala Gran del Kursaal de Manresa. Amb les entrades exhaurides des de feia dies, el públic va gaudir de l'encant que encomana aquest ballet, un clàssic de les festes nadalenques, gràcies al bon fer tècnic i interpretatiu dels seus ballarins, especialment els que encarnaven els papers protagonistes.

L'espectacle va tenir en tots dos actes moments brillants pel que fa a tant la dansa com a la interpretació. En el primer, va ser destacable l'energia del personatge de Drosselmeyer, el padrí de la Maria. El ballarí omplia l'escenari amb una tècnica interpretativa neta, elegant i efectista. També va ser molt encertat convertir el trencanous en un ballarí, des del primer moment, i no esperar a la segona part del primer acte, com és habitual. Aquesta decisió va donar més protagonisme al personatge, va fer més real el seu efecte màgic i va permetre al públic gaudir de la virtuositat del ballarí: amb una tècnica precisa i acurada, especialment pel que fa als salts, a les línies de les cames i a les pirouettes (girs). També la ballarina que feia de Maria va ballar les seves parts amb gràcia. Enamorava l'elegància i la fluïdesa del seu moviment de braços ( port de bras), de tors i de cap. El treball de partenaire ( pas a deux) va ser, en general, fluid, tret de dos ensurts puntuals que van saber superar. Amb tot, el moment més aplaudit de la vetllada va arribar al segon acte, amb el pas a deux de la Fada de Sucre i el Príncep. Els dos ballarins van executar el treball de parella de manera excel·lent. La noia, a més, va demostrar un gran domini de la tècnica de puntes. La variació solista del príncep, en canvi, tot i que va ser correcta, no va brillant tant.

Mentre que els protagonistes van defensar amb molt bon fer els diferents personatges principals, el cos de ball va limitar-se a fer un paper secundari, d'acompanyament de fons. Així, lluny d'aportar intensitat a les coreografies corals de la dansa dels flocs de neu, al final del primer acte i el vals de les florsm al segon, el cos de ball es va conformar amb un bon treball d'equip, net i correcte, però, tanmateix, poc arriscat. Va fer una bona execució sense virtuosisme ni intensitat.

En el primer acte, la companyia va ballar les danses cerimonials amb molta netedat i precisió. En el segon acte, les danses de caràcter (l'espanyola, la xinesa, la russa i la pastoral) no només es van ballar amb correcció tècnica sinó que, a més, en alguns moments, van incorporar propostes coreogràfiques molt interessants. Es va trobar a faltar la dansa àrab.

Hi ha somnis tan intensos que semblen reals. Com el del trencanous, que transporta la Maria al Regne dels Caramels. Així mateix, hi ha espectacles tan bons que són capaços de recrear un món màgic simplement amb el moviment dels ballarins i la bellesa de les coreografies, malgrat un escenari pobrament decorat o la senzillesa del vestuari. Aquest és el petit miracle que va aconseguir la Companyia Estatal de Geòrgia amb el seu Trencanous al Kursaal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.