28 de desembre de 2019
28.12.2019

Tres joves ballarines busquen un somni

Queralt Artigas (Balsareny), Estel Díaz (Olvan) i Andrea Campos (Bagà) han entrat en centres de dansa d'alt rendiment

27.12.2019 | 23:26
Estel Díaz, Andrea Campos i Queralt Artigas

Andrea Campos (Bagà, 2005) viu a deu minuts de la Sagrada Família de Barcelona. Com fan milers de visitants cada dia, ha tingut l'ocasió de contemplar el temple gaudinià en obres, malgrat que el seu dia a dia a la capital catalana no li deixa gaire marge per passejar vagarosament com ho fa qualsevol turista. Juntament amb Estel Díaz (Olvan, 2005) i Queralt Artigas (Balsareny, 2007), aquest curs han pujat un graó més en el somni de convertir-se en ballarines professionals. Sorgides de l'Escola de Ballet i Treball Corporal que dirigeix Maria Alba Sánchez a Berga, el talent que atresoren els ha permès continuar la seva formació lluny de casa. Un petit preu per a un gran anhel.

«Tenim classe cada dia de 8.30 a 18.30 h», expliquen l'Estel i l'Andrea, que arriben de bon matí a l'Institut Escola Oriol Martorell al barri de les Roquetes, al districte de Nou Barris, per combinar durant tota la jornada el ballet amb les assignatures que estudia qualsevol adolescent de la seva edat. Excepte gimnàstica, és clar. La Queralt, dos anys més petita, puja fins a l'Institut del Teatre, a Montjuïc, a l'altra punta de la ciutat, i reparteix el seu temps entre les classes d'ESO, de 9 a 13.30 h, i les de dansa, de 15 a 19.30 h. «Entremig, dino i passo pel gimnàs o el fisioterapeuta si és necessari», apunta la jove bagenca.

La vida d'aquestes tres noies va fer un tomb el dia que les van acceptar en dues de les grans institucions formatives de dansa del país. «No hi ha places per a tots», indiquen. I recorden que les proves d'accés incloïen una avaluació de dansa clàssica, una altra de contemporània i una tercera d'improvisació. Si bé a l'Institut del Teatre, destí desitjat per molts estudiants d'arts escèniques en edat universitària, ja fa anys que imparteixen classes per a alumnes de secundària, a l'Oriol Martorell tot just ha entrat aquest setembre la segona promoció.

Aquesta aventura va començar la primavera passada quan els pares de les noies van animar les seves filles a provar sort. «Els professors van destacar la seva actitud, la rapidesa amb què incorporaven les correccions que els feien», explica qui ha estat la seva docent durant un grapat d'anys. Totes tres destaquen «l'ambient de germanor» que hi havia al grup i que ara «trobem a faltar».

El primer trasbals és el canvi de residència, que han assumit amb naturalitat. «M'estic a casa d'uns cosins», explica l'Estel, mentre que la Queralt viu «en un pis que tenia el meu pare quan estudiava a Barcelona. Com que també hi treballa, pujava i baixava cada dia, però ara hi vivim plegats ell i jo», comenta: «La mare i la Xènia, la meva germana, continuen a Balsareny». Al seu costat, la menuda de la família mou el caparró afirmativament quan la Queralt assegura que es troben a faltar.

Per a l'Andrea, el canvi de residència ha estat més brusc perquè ha anat a viure amb una persona que, fins fa poc, era una desconeguda. «Jo estic amb una antiga professora de l'Oriol Martorell, a qui vaig conèixer a l'estiu, i amb una altra noia de l'escola», anota la jove baganesa. «Aviat, però, vindrà el pare a Barcelona i viuré amb ell», afegeix.

Del clàssic al contemporani

Entrar en una companyia professional de dansa d'aquí a uns anys és l'objectiu pel qual han deixat casa seva i han establert el camp base de les seves vides a Barcelona. Partint del ballet clàssic, es troben en la cruïlla d'haver de decidir si volen perseverar en aquest camp o derivar la trajectòria cap al ballet contemporani, el jazz, la improvisació... L'Estel i l'Andrea tenen clar que agafaran aquest segon camí, «un estil més lliure, més deixat, que et permet expressar-te millor», afirmen. I matisen que «no té res a veure amb les danses urbanes ni el hip-hop».

Si el rumb no es torça, totes tres continuaran en els propers anys als centres on ara estudien fins que acabin el 2n curs de batxillerat, i aleshores obtindrien el grau professional de dansa. A partir d'aquí, «pots formar part d'una companyia, o bé ser coreògrafa, dedicar-te a la pedagogia...». Conscients que moltes ho intenten i només unes quantes ho aconsegueixen, tenen clar que no poden deixar d'estudiar: «Vull fer psicologia», apunta l'Andrea; «a mi m'agraden les ciències, com la química», afegeix l'Estel; «jo faré alguna cosa d'arts plàstiques», anota la Queralt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.