La natura entesa com una realitat física i espiritual és l'eix que vehicula l'exposició de pintura que s'inaugura avui a la tarda al convent de les Caputxines de Manresa. Comissariada per l'historiador de l'art Ovidi Cobacho, la mostra presenta 40 quadres de 28 artistes, mitja dotzena dels quals són vius i estan en actiu, i es podrà visitar fins al proper 26 de gener.

«Al llarg de la història, els conceptes de mimesi i de natura han anat canviant», explica Cobacho, que ja va estar al capdavant de les altres dues mostres de pintura celebrades enguany al recinte conventual, la segona de les quals comissariada per Marta Payàs. «La idea aristotèlica de l'art com a mimesi ha anat mutant, i això explica els diferents corrents artístics, i la de natura també, com per exemple quan, durant l'edat mitjana, va tenir una dimensió més espiritual que va fer possible l'art romànic i el gòtic», afegeix.

L'exposició Natures, doncs, beu del fet que «hi ha diferents naturaleses que convergeixen en un quadre, des de la individual a la matèrica i la que inspira l'artista», anota Cobacho, que ha tingut en la producció el treball d'Eduard Fíguls i Marta Payàs i, en qüestions tècniques i de material, amb la col·laboració de Pintures Sagrada Família, El Taller i el convent de les Caputxines.

De Ferrer a Torres

Bona part dels artistes representats són fills de la Catalunya Central o bé hi van tenir alguna vinculació al llarg de la seva trajectòria. En la primera sala es tracta la naturalesa espiritual i està presidida per un quadre de gran format de Toni Ferrer, artista de gran talent de qui es presenta la peça Paradigmes de fe, «representativa de la seva primera època», apunta Cobacho. També hi ha un parell de dibuixos d'Alfred Figueras, dues peces de Romà Bonet Bon i un linòleum de Montserrat Blanch, que «va publicar a la revista Bages a principis dels anys 60». El forat que queda buit l'omplirà Valentí Gubianes, que realitzarà una pintura en directe durant l'acte inaugural d'aquesta tarda.

Els paisatges ocupen l'àmbit reservat a la naturalesa mundana, sense presència de la figura humana. En aquest espai hi ha obres de Joan Noet Jou, Eduard Sánchez Dávila, Joan Ricart, Rafael Fernández de Soto -amb un suggerent Pedraforca pictòric-, Francesc Camps Dalmases -«un igualadí que va exposar a les principals galeries barcelonines»-, Lluís Maria Vallès i Vicenç Costa, «un pintor de Prats de Lluçanès que va fer carrera a Terrassa».

La tercera sala, la més prolífica en obra penjada, tracta la naturalesa humana, i destaca, pel nombre de quadres exposats, el barceloní Ramon Gutitérrez, nascut el 1966. «Hi veiem qüestions com la identitat, el saber, la transmissió del coneixement entre les generacions, la maternitat i el despertar de la consciència d'un mateix», anota el comissari. Del fruitosenc Pere Clapera hi ha un parell de peces de petit format on es demostra que «era molt bo dibuixant el moviment»; de fet, els programes de les funcions de ballet del Liceu dels anys 60 els il·lustrava ell.

En aquest espai també s'hi ensenya el retrat d'un sergent dels Mossos d'Esquadra que va fer el manresà Lluís Torras, una obra d'Àngel Badia, pintor de Puig-reig que va morir el mes de febrer passat, una matèrica Tauromàquia de petit format que ofereix una mirada diferent de Joaquim Falcó a la que estem acostumats, una estampa costumista de Josep Vila Closes i un paisatge del temple d'Abu Simbel del manresà Adrià Torres (1983), l'autor més jove de l'exposició. També hi ha obres de Josep Lloveras i Àlex Rodríguez.

La natura morta protagonitza l'última secció de l'exposició, amb mitja dotzena d'obres de Ferran Serra -bomber d'ofici i un autor hiperrealista-, Àngel Badia, Josep Serra Santa -«un autor molt cotitzat dels 60 als 80»-, Gregori Garcia, Jesús Casaus i Sandalio del Rio, professor de l'IES Cal Gravat que mostra un bodegó fet amb ceres.