Diu Josep M. Descals Vilarmau (Navarcles, 1960), que als advocats se'ls paga «per pensar». Té raó. Ell ho és, d'advocat, i sap que, habitualment, la seva feina consisteix a «suplir la reflexió que no fa la gent. Actuar en calent sol tenir conseqüències nefastes». Pensar implica tenir en compte tots els escenaris possibles per poder prendre «decisions encertades». I aquesta suposada obvietat, que forma part de la seva rutina professional, travessa en línia recta la seva segona incursió en la literatura, la primera en català, amb la novel·la El conseller, publicada aquest desembre pel segell manresà Parcir Edicions Selectes. Política, corrupció, Església i temptació carnal formen part dels ingredients d'un llibre que protagonitza Joan Cruanyes, el conseller del títol. Un home molt religiós -no, Descals no s'ha inspirat en Duran i Lleida- que pensa i que pensa molt però que «quan actua per impuls i mogut per les emocions comet els errors més greus». Qui pensi en el procés no anirà mal encaminat. Però tot és ficció.

Descals va debutar en la literatura el darrer Sant Jordi amb Nahid, també publicada pel segell manresà, una novel·la basada en fets reals sobre la prostitució de l'alta societat barcelonina. I vuit mesos després, arriba a les prestatgeries El conseller, que va escriure aquest estiu, amb la intenció primerenca de publicar-la l'abril que ve. Però, explica, l'editor, Antoni Daura, després de llegir-la li va dir que el tema era «de molta actualitat» per deixar-la reposar: «Algú encara es pensaria que no m'ho havia inventat», riu.

La trama original pivotava sobre la corrupció però, remarca, «és un tema molt trillat» que el va portar a clavar l'argument en una hipotètica situació política que situa la trama «d'aquí a 4 o 5 anys quan entre Catalunya i l'Estat espanyol hi ha un acord de no agressió un cop finalitzat el procés». Catalunya ha rebut competències exclusives en infraestructures com els ports de Barcelona i Tar-ragona i «una potència com la Xina negocia directament amb la Generalitat un projecte que pot proporcionar grans beneficis... i tornar a facilitar temptacions secessionistes». Entremig, les reaccions de l'Estat espanyol i els Estats Units.

Tres trames que conflueixen

El conseller, però, es divideix en «tres trames que evolucionen fins a confluir». Una sobre corrupció política «induïda» per les altes esferes eclesiàstiques -«el protagonista és un home d'obediència catòlica»-; una segona de personal, la que manté Cruanyes -conseller de Política Territorial i Obres Públiques i vicepresident del Govern- amb la Mariona, funcionària del seu departament; i la tercera, la trama política que involucra la Xina. Descals ha volgut portar a la ficció «una bona història inventada però possible». El fet que «el conflicte català, agradi o no, estigui a l'agenda de la política nacional i internacional» facilita «l'escenari» de la novel·la: la nova «ruta de la seda és una realitat».

Per què un protagonista tan religiós? Descals, que no ho és gens, assegura que «m'interessa la gent radical, els extremistes sempre ho són, encara que canviïn de radicalitat. Són capaços de passar d'una banda a l'altra». I el radicalisme religiós -que en el protagonista té uns motius- és, subratlla l'advocat, «un dels que han mogut el món». El conseller és, també, una crítica directa a la sovint intocable «jerarquia eclesiàstica, que no als religiosos de base». Però en la ficció, si es vol, qui la fa, la paga.

Descals explica que ha gaudit «moltíssim escrivint» la novel·la, novament durant les seves vacaces. Escriure li permet, diu «desconnectar sense moure'm del país». L'escriptura li ocupava les hores «escrivint el que era per a mi una història complexa, pensant com me'n sortiria però sense estressar-me». I si ha de triar entre els seus personatges preferits no té dubtes a assenyalar la Mariona i l'agent Benítez, dels Mossos d'Esquadra. Sense oblidar el rol que juga en la novel·la mossèn Medina, el confessor del protagonista. Aquesta vegada, a diferència del seu debut, ha utilitzat la «imaginació pura i dura». Es permet avisar d'algun «matís en la trama, algun fet podia haver passat... o no». El que no és cap incògnita és que ell, després de tastar la mel de la literatura, continuarà escrivint. Quan faci vacances, això sí.

Presentació, el febrer

El conseller, del qual s'han editat uns 400 exemplars, es presentarà el 6 de febrer a la llibreria Alibri (Balmes 26), de Barcelona, i a Manresa, pels vols de Sant Jordi. Descals escriu amb música i si hagués de buscar una banda sonora a El conseller aquesta oscil·laria entre Valerie d'Amy Winehouse, en especial quan escriu sobre la Mariona, i una obertura de Wagner «quan es desenvolupa la trama final». Radicals i polèmics.