En el cartell de l'espectacle teatral Feliç Diwali, que es pot veure a la Sala Versus Glòries de Barcelona fins al 2 de febrer, dels quatre personatges que hi apareixen només un fa bona cara. És l'Hèctor, cap de vendes d'una start-up tecnològica d'èxit amb una tendència irrefrenable a passar-se el matí anant al bar a esmorzar. Un personatge a qui interpreta un actor que també afronta la vida amb esperit positiu i bon humor, el navarclí Toni Soldevila (1971).
L'hem vist en televisió i publicitat, però ara feia quatre anys que no trepitjava un escenari.
No faig més teatre no pas perquè jo no ho vulgui, però avui en dia és difícil trobar un càsting perquè molts repartiments són tancats i les companyies ja tenen els seus actors. Durant aquest temps, a més de treballar molt a través de la meva empresa, dedicada a oferir formacions teatralitzades, he pogut fer alguns anuncis, com el d'Almax i Bo de debò. No és que m'entusiasmi, però econòmicament va bé i ho vaig mantenint.
Per participar a «Feliç Diwali», doncs, va haver de superar un càsting?
M'ho van proposar en un moment en el qual tenia molta feina, però no ho podia deixar escapar. Recordo que hi vaig anar el dia de Tots Sants, i al cap de pocs dies em van dir que m'agafaven.
Com funciona un càsting?
Et demanen que els enviïs una foto teva, el currículum, un vídeo curt on expliquis perquè t'agradaria treballar en la producció a la qual et presentes, i el videobook. A partir d'aquí, fan una tria i els escollits passen la prova: et donen una escena de l'obra i l'has d'interpretar. La meva va ser una escena còmica en què intentem que el CEO de l'empresa no vegi una foto compromesa a la pantalla del seu ordinador.
Deia que tenia molta feina.
La veritat és que vaig dubtar, però la meva parella sempre diu que quan faig teatre em canvia la cara. Jo tinc una empresa que es diu Soldevila Play Training, i ofereixo a les empreses que han de fer formació als seus treballadors la possibilitat de realitzar-la amb una teatralització. Faig cursos sobre parlar en públic, de lideratge, de treball cooperatiu... Com a actor, puc aportar les eines comunicatives del teatre, i com a empresari també tinc bagatge perquè vaig treballar a la Pirelli durant un bon grapat d'anys, i vaig ser directiu de l'àrea de Medi Ambient.
Afortunadament, doncs, va fer cas a la seva dona i va anar al càsting.
Hi havia tres dels quatre papers de l'obra en joc. A Catalunya hi ha molts actors, que jo en dic de segona divisió, que s'han estat preparant i estan a punt de poder sortir a jugar cada diumenge amb un equip gran, per seguir el símil futbolístic. Però és difícil perquè cal que algú et tregui a jugar: no obstant això, és necessari no parar mai i estar sempre a punt. Jo he fet molts cursos, i de registres diferents, com el cant, la veu..., per poder ser versàtil.
«Feliç Diwali» ens presenta els quatre fundadors d'una empresa tecnològica d'èxit en què caps i treballadors van tots a la una amb un bon ambient. Però, uns dies abans de Nadal, s'adonen que algú els piratejat el sistema informàtic i està disposat a fer pública molta informació personal i confidencial. Què hi va veure en el text el primer cop que el va llegir?
Vaig entendre que estava davant d'una comèdia però, també, d'un thriller, amb gags evidents i d'altres que no ho són tant. També hi ha tocs de comèdia catalana a l'estil de Plats bruts, i és una peça realista però amb un parell d'escenes metateatrals. Les comèdies són rellotges suïssos, amb un engranatge molt precís: tot ha d'anar a l'hora.
És difícil equilibrar comèdia i thriller sense que una característica es mengi l'altra?
El fet que sigui un thriller, i això ens ho està comentant força gent, provoca que hi hagi espectadors que no riuen on toca perquè estan pendents del desenllaç del thriller. No és que no els agradi els gags, però estan somrient tota l'estona perquè els atrapa la intriga de descobrir què està passant. Ensenyem com és l'empresa a l'espectador, però també va veient les diferències de personalitat dels personatges i les relacions que s'hi estableixen. Sembla que són molt amics, però descobrim que es pot trair l'amistat per interès.
Com és l'Hèctor, el personatge que vostè interpreta?
El típic comercial que va a tope quan l'empresa arrenca, però després té gent al seu càrrec i només es dedica a supervisar i anar a esmorzar. Com que l'Hèctor és l'alegria de l'empresa, li ho permeten.
Un altre dels trets capitals de «Feliç Diwali» és la incidència de la tecnologia en les nostres vides. Amb quin to en parlen?
L'obra és fruit de l'encàrrec que des del Versus li van fer al Xavi Morató per tal que escrivís una comèdia àcida, i té una moralitat final que diu que estem tan supeditats a les màquines per fer un món millor que se'ns poden girar en contra. Al públic li agrada ser intel·ligent i descobrir qui és qui i qui és el hacker.
En el mateix teatre, fa poc més d'un any, el surienc Roc Esquius també va tractar sobre el pes de la tecnologia a l'obra «ELI».
El teatre és una mostra d'una porció de la societat, i aporta el seu gra de sorra a la reflexió, vol deixar empremta per fer un món millor. Si el teatre vol parlar de temes d'actualitat, no pot deixar de parlar de la tecnologia, que ens està atropellant. Hem de reconèixer que som drogodependents, i alhora és una eina que va molt bé. De fet, ens serveix per promocionar l'obra.
El cinquè personatge és Cassandra, una assistent de veu.
Alguns espectadors joves que ens venen a veure, ens comenten que a ells els han regalat aquest Nadal un aparell d'aquests. Pot semblar ciència-ficció, però és ben real. I que un trasto d'aquests ens pugui manipular, ja arribarà, però no és impensable.
