El barret que s'emprova la Susana a la primera escena de l'òpera Les noces de Fígaro de W. A. Mozart es converteix en una boina de color negre que llueix la soprano Montserrat Seró. Canta amb una veu lírica però es mou a ritme de jazz amb un vestit fosc cobert de puntets blancs.

És el començament de l'obra Jazz Bodas de Fígaro, un espectacle dirigit per Paco Mir que enllaça el so del piano, el contrabaix i la bateria amb els cants de l'òpera. És una transformació de l'obra estrenada el 1786 a Viena composta per Mozart que aconsegueix accentuar l'humor i picar l'ullet a la història del gènere. La proposta va arribar dissabte al vespre al Kursaal amb la platea plena.

Una de les escenes amb més força al llarg de la funció és el diàleg entre el contrabaix de Juan Pastor i la veu de Lola Casariego. Ella intepreta el paper de Rosina i els seus cants són crits de dolor quan s'assabenta que el seu marit, el comte Almaviva, vol abusar de la seva criada, la Susana. Una jove que està a punt de casar-se amb Fígaro, el servent del comte. Mentre Rosina es lamenta, l'arc llisca per les cordes del contrabaix i l'instrument plora.

«L'òpera treballa amb partitures i el jazz amb acords. Són dos mons llunyans però poden complementar-se», sosté el director de l'obra, Paco Mir. El seu objectiu era unir «dos estils força minoritaris per acostar-los al gran públic». Els cantants segueixen el llibret tradicional i els acompanya un trio de jazz que conserva el tempo original però reinventa la partitura. Mir destaca que Les noces de Fígaro és un llibret divertit que els permetia redescobrir amb nous sons el talent de Mozart.

Les notes del compositor ressonen enmig d'un escenari per on volten tècnics, focus i vestits. Paco Mir va idear l'obra com un assaig de la mateixa funció en la qual un director condueix l'acció dels personatges i esdevé el nar-rador de l'òpera. L'espectador observa en directe com l'escenari completament nu del primer assaig va agafant el color de la nit de l'estrena. Els texans, els jerseis i les boines es converteixen en vestits llargs, mocadors i armilles, mentre que el fons buit de l'escenari s'omple de decorats que traslladen els intèrprets a jardins, palaus i nits de lluna plena.

«Vam pensar que podíem explicar l'òpera clàssica a través d'un assaig general que aporti un significat actual a l'obra», explica Paco Mir. Les noces de Fígaro va ser una òpera que presentava una forta crítica social per l'època. La història escull dos criats com a protagonistes mentre que el se-nyor més poderós, el comte, esdevé l'antagonista de l'obra. «La història llança un missatge que es pot traslladar a l'actualitat, perquè es posen de manifest les actituds masclistes», apunta.

El director de la proposta destaca que el món operístic està acostumat als canvis escènics, en canvi, «és menys freqüent alterar les músiques originals». Jazz Bodas de Fígaro transporta l'obra de Mozart a l'actualitat, posa l'accent en la trama còmica i fa un homenatge a l'òpera.