Jaume Casacuberta Roma, nascut a Viladecavalls de Calders, a la colònia Jorba, i veí de Manresa des del 1946, va morir ahir als 87 anys. El funeral tindrà lloc avui, a les 11 h, a la parròquia del barri de la Sagrada Família, on residia. Era un pintor d'escola manresana de tota la vida, deixeble d'Evarist Basiana, membre fundador del Grup 13 i que ha estat sempre vinculat al Cercle Artístic de Manresa. Ja sigui amb la pintura a l'oli o amb l'aquarel·la, ha retratat tots els racons de Manresa, i també paisatges montserratins, moianesos o costaners.
Casacuberta, amb una gran capacitat de treball, ha estat actiu fins als darrers mesos. De fet, va participar i assistir a la darrera exposició de la pictòrica subhasta contra el càncer, i també és seva la il·lustració de les Torres de Fals del fullet de l'exposició del pessebre monumental d'aquest Nadal. Feia classes de pintura a la Coordinadora de Jubilats de Manresa, a l'Ateneu les Bases (fins i tot es va preocupar de trobar el seu substitut), i també a l'estudi d'Eduard de Pobes. A més de cuidar-se d'obrir l'espai del Cercle Artístic, especialment els dijous, quan es feia el curs de dibuix amb model. «El trobarem molt a faltar, perquè feia de tot. Era una persona molt estimada, amb una manera de pintar que agradava molt, i té molta obra escampada per tot arreu», apunta Josep Maria Massegú, amic pintor, també membre del Grup 13, tot i que més jove (77 anys), i que l'hi havia fet les presentacions en les darreres exposicions.
«Un pintor de cavallet»
L'obra de Casacuberta plasma la realitat amb delicadesa pels detalls i la claredat de la composició, les llum i els colors. Tot i tenir l'estudi al carrer de la Mel, on anava cada dia, quan gaudia més era en les sortides de cap de setmana, que solia fer acompanyat d'un altre integrant del Grup 13, Josep Vila Closes, que va morir el 2005. Ell mateix es definia com «un pintor de cavallet», pel fet que li agradava sortir a pintar al carrer, tot i que no es va moure gaire del territori. Durant anys va anar als concursos de pintura ràpida i va guanyar premis, com el del Saló de Tardor de Manresa el 1965 o el Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat del 1969.
Va començar la seva trajectòria com a pintor decorador als 14 anys amb Manuel Mestres Marcet. Va treballar en esglésies petites, com la manresana de Montserrat, la capella fonda d'Artés o l'altar del Roser de Sant Mateu de Bages. Posteriorment, va formar part de l'equip de disseny i publicitat dels magatzems Jorba. Tal com va reconèixer ell mateix amb motiu de l'exposició en què va recopilar 50 anys de pintura, la seva producció del 1962 al 2012, s'ha guanyat «bé» la vida pintant, «perquè tenia un nom». Aquesta mostra antològica a l'Espai 7 del Casino, amb una selecció de quaranta obres, va ser la primera individual de Casacuberta en un equipament municipal.
L'estiu del 2017, per la festa major, va ser el protagonista de l'exposició que va organitzar el Cercle Artístic en relació amb la Manresa Ignasiana. Es va encarregar a Casacuberta plasmar els espais de la ciutat per on va passar sant Ignasi fa 500 anys, i en un mes i mig va pintar les 16 aquarel·les que van formar part de l'exposició. Alba Comas, presidenta del Cercle Artístic, destaca que «vam creure que el Jaume era l'artista adequat per a aquesta feina, i va fer 16 obres amb un mestratge impressionant. Per festa major, el Cercle intenta homenatjar un artista de renom envers la pintura i la ciutat, i ell es mereixia el reconeixement com a artista i com a persona sempre disposada a col·laborar arreu on se li demanava: de les entitats, del barri...». Per a Comas, Casacuberta «és un manresà de fets i de cor, compromès amb el Cercle i amb Manresa, gran mestre i aquarel·lista, que ha fet i farà història de tots els racons de la ciutat».
Ovidi Cobacho, historiador de l'art i comissari d'exposicions com la que actualment hi ha al convent de les Caputxines, explica que «l'havia tractat força recentment, em va ajudar amb el treball i l'exposició del pintor solsoní Tomàs Boix (1866-1951) facilitant-me informació i documentació, i l'any passat vam entrevistar-lo amb una alumna de l'institut que va fer el treball de recerca sobre les dones artistes de Manresa. És una gran pèrdua, probablement el darrer representant que encara estava en plena activitat de la generació daurada dels paisatgistes manresans de la post-guerra».
Mestre de les noves generacions
Cobacho afegeix que «per als qui ens interessa l'estudi del passat recent de l'art de Km.0, en Jaume era la font de memòria històrica de referència. I per les noves generacions d'artistes ha estat un gran mestre que ha sabut transmetre l'estima i el genuí ofici de l'art de la pintura. Amén de que fins el darrer moment ha donat suport i ha col·laborat amb qualsevol activitat artística de la ciutat».
També Massegú afirma que Casacuberta «ha format part d'una època molt especial de la pintura a Manresa. Va mamar de l'època de l'escola de Basiana, la vella època de la manresa pictòrica. Ara només queden el doctor Antoni March i Antoni Sala. El Jaume, amb qui ens coneixem de fa molt de temps, ha estat una persona fidel a una època i a una manera d'entendre la pintura. Sense fer cas de les modes, ha seguit sempre fidel a pintar de la manera de la qual va aprendre, tant en la pintura a l'oli, com amb l'aquarel·la».
No fa gaires dies, Casacuberta, que solia anar cada dia al seu estudi, situat a prop del Cercle Artístic, havia comentat a Massegú que «per als pintors seria bonic morir amb el pinzell a la mà».
