El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena aquest dijous 9 de gener Raphäelle, el recorregut vital d'una jove transsexual de 23 anys que està duent a terme el procés de transició. La preparació de l'obra s'ha produït al mateix temps que la protagonista, Raphäelle Pérez, està vivint el tractament hormonal per al canvi de gènere, amb la qual cosa la interpretació ha estat un acte "terapèutic" per a la jove. "Em trobava en una situació complicada, una mica perduda, i treballar sobre les experiències vitals m'ha fet reflexionar molt sobre la transició, un camí difícil en una societat com la que tenim", ha dit Pérez en la presentació de l'obra. La Conquesta del Pol Sud culmina així una trilogia sobre dona, identitat i història que va començar el 2014 amb Nadia i va continuar amb Claudia el 2017. L'espectacle estarà a la Sala Tallers fins al 2 de febrer.

Raphäelle és una producció del Grec, el TNC, La Conquesta del Pol Sud i el CCCB, amb la direcció de Carles Fernández Giua i l'escenificació d'Eugenio Szwarcer. Ambdós van impulsar l'any 2010 la companyia La Conquesta, i per a la temporada 2015-2016 van estrenar al TNC Nadia, l'inici d'una trilogia de documentals escènics centrats en la relació entre l'experiència individual de tres dones i la història col·lectiva. A escena no hi ha actors, sinó les protagonistes reals dels fets.

Nadia se centrava en la figura de Nadia Ghulam, una jove afganesa que durant el règim dels talibans es va fer passar per noi per tal de mantenir la seva família. A Claudia, es tractava la recuperació d'una família biològica i la construcció d'una realitat d'afiliació familiar diferent.

Raphäelle ha estat un viatge "encara més intens" per als seus creadors, que volia respondre la pregunta 'què significa per a un mateix ser dona/home?'. "Això et porta a qüestionar moltíssim la nostra societat, i els rols", ha assegurat el director, Carles Fernández. Per abordar el tema de la transsexualitat van iniciar un procés de recerca d'una persona que pogués explicar el seu recorregut vital en pròpia pell. La van trobar en una associació de dones transsexuals de Barcelona, I-Vaginarium, just quan feia un any que havia iniciat el canvi de gènere.

Raphäelle Pérez va ser l'escollida perquè després d'una improvisació que va fer en un taller de teatre en aquesta associació, va deixar sense paraules al director Carles Fernández. "Hem tingut molta sort d'haver trobat a la Raphäelle. No ha estat un procés fàcil, però hem estat molt junts", ha dit.

La matèria primera de l'obra és, doncs, l'experiència personal de la jove, però això es connecta amb les actituds de Fernández i Szwarcer, que a més de creadors fan d'intèrprets. El director considera paradoxal el fet que la protagonista hagi nascut en un dels països mes desenvolupats del món, França, on teòricament les persones transsexuals tenen un emparament legal, i per contra, el seu trànsit sigui tan complicat. "Queda molt per fer en l'educació de les persones", ha constat Fernández després d'endinsar-se en moltes vivències.

"Poc a poc es visibilitzen més les persones trans. Les xarxes socials són una eina estupenda per compartir històries", ha assegurat Raphäelle. Amb l'obra es volia qüestionar la idea que "tot està bé", i evidenciar els problemes laborals o la lluita de persones transsexuals en el passat. "Ens hem adonat que no tot és senzill. Portava un any fent el trànsit, experimentant les coses en directe, tot era molt fluid i nou. En el meu cas tinc sort, i he pogut trobar feines i integrar-me més o menys a la societat, perquè puc passar més o menys desapercebuda", ha explicat la jove.

Reivindica el fet de no amagar-se rere l'etiqueta de 'dona', sinó exposar-se com a trans, sense por ni vergonya. "És el moment de mostrar-nos perquè sinó la societat no ho farà per nosaltres", ha reflexionat.

Amb una posada en escena audiovisual, emmarcada a Barcelona, Normandia i París, l'obra estarà fins al 2 de febrer a la Sala Tallers del TNC. "Hi ha molt camí per recórrer. Estic molt orgullosa del resultat de l'obra", ha dit la jove de Perpinyà, per a la qual poder protagonitzar aquesta obra és una important forma de donar visibilitat al col·lectiu.