El Liceu recupera una històrica versió d' Aida amb decorats del pintor i escenògraf manresà Josep Mestres Cabanes que tornen a l'escenari del coliseu líric 75 anys després de la seva estrena, en la que probablement serà la seva última exhibició a causa del delicat estat de conservació en què es troben. El director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, va reconèixer ahir que la institució està en una situació complicada davant el «deteriorament important» dels decorats, considerats com una «obra mestra» de l'escola catalana d'escenografia pel seu domini de la perspectiva.

García de Gomar va indicar que estan debatent si dur a terme «una reconstrucció absoluta o posar-los en un museu per conservar-los d'una altra manera, i dignificar-los com a peces museístiques», i fins i tot es planteja fer una filmació, amb dron inclòs, per «poder viatjar pel seu interior». Una altra de les característiques d'aquests decorats, punt culminant de la carrera de l'escenògraf manresà, mort el 1990, és que van ser una «joia» que es va salvar de l'incendi del 1994.

Més enllà de la qüestió dels decorats, que tot l'equip present a la roda de premsa d'ahir va lloar, la producció d' Aida, que es presentarà del 13 de gener al 2 de febrer, té la direcció escènica de Thomas Guthrie i la musical de Gustavo Gimeno, director titular de l'Orquestra Filharmònica de Luxemburg.

Pel que fa als intèrprets, destaca el debut al Liceu de les sopranos nord-americanes Angela Meade i Jennifer Rowley en el rol d' Aida, així com el dels tenors Yonghoon Lee i Luciano Ganci com a Radamés. El català Àngel Òdena farà el paper d'Amonasro, alternant-se amb Franco Vasallo, a causa de la cancel·lació del baríton Marc Vratogna per motius de salut, mentre que les mezzosopranos Clémentine Margaine i Judit Kutasi es combinaran en el paper d'Amneri i els baixos Kwangchul Youn i Marko Mimica interpretaran Ramfis.

Més de 400 funcions

Història d'amor que van encarregar a Verdi quan tenia 58 anys per celebrar la inauguració del canal de Suez, Aida és l'òpera que més vegades s'ha representat al Liceu, més de 400, i ha datat les seves últimes funcions el 2012.

Thomas Guthrie, feliç de poder tenir l'equip que ha aconseguit per a aquesta versió, espera que, un cop més, els decorats de Mestres Cabanes tornin a «interpel·lar tothom» i que «contribueixin a crear la il·lusió de teatre». Alhora, va avançar que l'espectador es trobarà que els intèrprets i el ballet que participen en l'obra «no van per separat», amb coreografies d'Angelo Smimmo que barregen el ballet clàssic amb la capoeira.

En aquest punt, Guthrie no va obviar que Aida, a més d'un triangle amorós, escrit poc després que Verdi perdés la seva filla, és una història que transcorre en «un moment de guerra, de pèrdua, de foscor, de risorgimento italià», i la capoeira «és el llenguatge dels esclaus, de la protesta, una dansa en favor de la llibertat, però també de la guerra, és una art marcial».

Un altre dels aspectes destacats del muntatge és la il·luminació, perquè «no es tracta només de fixar-se en les persones, sinó, així mateix, en els decorats» i d'aconseguir, a la fi, en paraules de Guthrie, que «el públic actual visqui la història plantejada per Verdi» el 1871. Per la seva banda, Gustavo Gimeno, totalment rendit i «enamorat» de la proposta escènica de fa 75 anys, va dir que desitja que comencin les funcions per la «perspectiva que es crea amb els decorats, els seus colors, una atmosfera única per a un títol molt important i conegut, que requereix un treball molt precís i meticulós per part dels cantants». Així mateix, Gimeno no va deixar passar l'ocasió per parlar del «geni» de Verdi en la composició d' Aida, amb un nivell musical que «es veu clarament des de l'obertura fins al final, tots dos meravellosos».

La soprano Angela Meade, encantada amb els seus companys de repartiment, i en un moment de la seva vida «ideal» per posar-se en la pell de la protagonista, va descriure que quan els intèrprets estan entre bambolines «sembla que no hi hagi res a l'escenari, i fins i tot quan hi ets no veus el mateix que el que es veu des de la platea, on no són conscients que el decorat és una cosa pintada».

Aquest fet provoca que «sigui més complicat situar-se en escena, perquè no hi ha objectes en tres dimensions, però al públic tot li sembla molt realista. I això a mi m'agrada», va emfatitzar.

Per a Yonghoon Lee hi ha una «energia fantàstica» en tot l'equip per encarar les representacions «d'una òpera molt clàssica. Encara que nosaltres estem apostant per coses noves, que es podran veure amb tot el seu detall en les retransmissions de cinema».

La producció es podrà veure en directe a 150 sales de cinema de tot Catalunya i l'Estat espanyol i en 56 sales de cinema de la resta del món el proper dia 22 de gener, a partir de les 20 h. A la Catalunya Central, la funció d' Aida es podrà seguir als cinemes Bages Centre de Manresa, l'Ateneu Igualadí d'Igualada i el Casal d'Olesa de Montserrat.