Durant sis anys anys consecutius, del 2013 al 2018, la programació cultural estable al teatre Kursaal, al Conservatori i, des del 2015, a la Plana de l'Om, ha superat els 80.000 espectadors anuals. Una tendència que semblava marcar un sostre però que s'ha trencat, a l'alça, per anotar un nou rècord. El 2019, els equipaments escènics municipals, amb el Kursaal al capdavant, van superar la barrera dels 90.000 espectadors (90.192). És la xifra més elevada en els 12 anys de trajectòria del Kursaal des de la seva reobertura, el 2007, convertit en un dels teatres de referència del país. L'ocupació mitjana va ser del 78,55 %,un punt i mig per sota del rècord assolit el 2018.

Les dades les van presentar ahir Jordi Basomba, gerent de Manresana d'Equipaments Escènics (MEES), l'empresa municipal que gestiona els teatres de la capital del Bages; Anna Crespo, regidora de Cultura; i Joan Morros, responsable d'El Galliner, entitat encarregada de la programació. Els 90.000 espectadors de l'any passat superen en més de 5.000 els rebuts el 2014, any que ostentava, fins ara, el rècord de públic. Unes dades que, segons la regidora, apunten al Kursaal com a «element de capitalitat» de la ciutat.

Basomba, sempre atent a la tendència per argumentar el creixement sostingut quant a espectadors al llarg dels darrers anys, qualificava «l'èxit» del 2019 d'«excepcional» i de «difícil de repetir». Un augment de més de 6.000 espectadors respecte del 2018 que s'explica, remarcava Basomba, per l'increment del 14,04 % del nombre d'espectacles (dels 147 del 2018 als 171 del 2019) i del 18,73 % de les funcions (de les 191 del 2018 a les 253 del 2019). De fet, el 2019 és l'any dels rècords: espectadors, espectacles, sessions i, també, nombre de funcions amb entrades exhaurides: 60. A la Sala Petita, per exemple, pràcticament es van doblar les funcions respecte del 2018 (de 37 a 63) i al Conservatori van augmentar de les 26 de 2018 a les 37 de l'any passat.

Per al gerent de MEES, res no passa per casualitat i la «capacitat» de l'equip per detectar, comunicar i fer possible que una obra o un espectacle pugui «doblar o triplicar funcions» és a la base d'aquestes xifres. Sense oblidar, va dir, la situació geogràfica del Kursaal, «amb pocs teatres grans a prop», i un «gran avantatge» guanyat amb el pas dels anys: «la gent fa cas del Kursaal. Tenim un públic molt fidel». Ara sí que hi ha un sostre? Per a Basomba, quant a programació, les xifres del 2019 han suposat situar el teatre en el «màxim nivell de programació: no hi ha més dies ni hores». Quant a espectadors, el mateix gerent es responia la pregunta: «Podríem forçar la màquina per arribar als 95.000 espectadors? Segurament, però no tindria cap sentit. L'important no és la xifra final sinó com s'hi arriba». El salt als 90.000 espectadors també va de bracet de les propostes ofertes, remarcava Basomba: «La programació depèn del mercat» i la collita del 2019 va portar a Manresa Tricicle amb Hits amb 5 funcions, Escape Room de Joel Joan i Hèctor Claramunt amb 3 funcions o Maremar de Dagoll Dagom. Noms que funcionen sols.

El teatre, gènere amb més públic

El teatre continua sent el gènere que sedueix més públic, el 48,1 % dels espectadors (43.378), seguit de la música, amb el 35,5 % (32.036). A la cua, amb menys oferta, queda la dansa (3.879), l'òpera (3.750), el circ (2.072) i els musicals (4.376), amb poc més del 4%. Una de les novetats del 2018 i «consolidada» el 2019 va ser, subratllava Basomba, el Toc Obert, un abonament no temàtic per triar 5 espectacles de la Sala Gran. Dels 165 del 2018 es va passar als 515 del 2019: «Un èxit total que, a més, no ha tret públic del Toc de Teatre», la joia de la corona, el que assenyala «la fidelització i probablement la captació de nou públic». Per a aquest primer semestre del 2020 ja s'han fet 302 del Toc Obert i 751 del Toc de Teatre.