Deixeble de Joan Fuster, treballadora incansable, l'escriptora Isabel-Clara Simó, que va morir ahir als 76 anys, va ser fins al final una dona compromesa amb la llengua i la cultura catalanes, tot i que, quan va rebre el Premi d'Honor el 2017, va admetre que no sempre s'havia sentit estimada. Quan a mitjan 2019 va transcendir que estava greument malalta, l'autora de Júlia va afirmar en una entrevista que havia decidit «plantar cara» a la malaltia i fins i tot va destacar que tenia diverses obres en marxa, des d'una novel·la fins a un llibre de relats.

Nascuda a Alcoi (Alacant) el 4 d'abril del 1943, la novel·lista, autora d'unes 58 obres, feia més de cinc dècades que residia a Catalunya, després de llicenciar-se en Filosofia per la Universitat de València, d'exercir de professora a Bunyol (València) i d'obtenir una plaça a l'institut de batxillerat Ramon Muntaner de Figueres. Allà va conèixer qui va ser el seu marit des del 1968, el periodista Xavier Dalfó, que va morir el 2016, i que havia fundat la revista Canigó, on en ple franquisme ella el va encoratjar perquè publiqués articles en català, el que va comportar que la publicació fos expedientada i que hi hagués detencions i judicis.

Mare de tres fills, un dels quals, Xavier, va morir en accident de trànsit, en el que va qualificar com el tràngol «més dolorós» de la seva vida, Isabel-Clara Simó va obtenir el seu primer reconeixement literari el 1978 quan va guanyar el premi Víctor Català pel seu primer llibre, És quan miro que hi veig clar. Després va tenir una perllongada carrera en l'àmbit de les lletres, amb títols que abasten tots els gèneres, des de novel·la i narrativa breu, fins a narrativa juvenil, teatre, poesia, guions radiofònics i televisius, articles en premsa, assaig o memorialística.

Algunes de les seves obres la van fer mereixedora de premis com el Crítica Serra d'Or per Alcoi-Nova York (1985); el Sant Jordi per La salvatge (1993); el València de Literatura per La innocent (1995); el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per El professor de música (1998); el Premi Octubre-Andròmina de nar-rativa per Hum ... Rita! L'home que ensumava dones (2001); i el Joanot Martorell per Amor meva (2010).

Instal·lada a Barcelona des de l'any 1973, va ser delegada del Llibre del departament de Cultura de la Generalitat, professora de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El desembre del 2017 va rebre el 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural, per una «obra ingent», segons el jurat, traduïda a una desena d'idiomes, i per la seva lluita durant anys a favor de «la llibertat, les dones i la infància».

Abans de rebre'l, però, va afirmar que no sempre s'havia sentit estimada com aquell dia perquè, segons va dir, «per a molta gent del país he donat la imatge que, per ser dona i gran, escric per a tietes, que escric històries d'amor, que no ho he fet mai de la vida (...). M'he sentit rebutjada moltes vegades i, en canvi, no he parat d'escriure. No m'he sentit estimada sovint, ara sí. Això és un acte d'amor complet».

Durant anys va ser una de les figures més populars de la literatura catalana i no va ser aliena a la política -va formalitzar la seva adhesió a Solidaritat Catalana per la Independència- en considerar-se una «independentista dels Països Catalans», tot deixant clar que no era «antiespanyola» ni «odiava» Espanya. Va ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes entre el 2016 i el 2019, i havia destacat que un dels reconeixements que més l'havien emocionat va ser el nomenament l'any 2013 com a filla predilecta de la seva ciutat natal i mereixedora de la seva medalla d'or.

L'editorial valenciana Bromera publicarà el proper mes de març l'última novel·la de Simó, titulada El teu gust, en la qual tracta sobre la decapitació, entesa en el sentit de la «pèrdua pròpia, de perdre el cap per alguna cosa». L'editor Gonçal López-Pampló va explicar que van començar a treballar en l'obra abans de l'estiu, quan ja estava malalta, i tota la comunicació, que va durar fins al 25 de desembre passat, va ser a través de correu electrònic, «en un procés molt honest, obert i bonic».