15 de gener de 2020
15.01.2020

«Quan escric sempre m'agrada que hi surti la idea del viatge, com a l'Odissea»

L'autora cubana que viu a Manresa des de fa quinze anys presenta el seu debut com a novel·lista

14.01.2020 | 23:51
Dajalin Pérez reconeix que li agrada llegir autors clàssics

Una fantasia èpica ubicada al lloc imaginari de Nuoje és el gènere de la primera novel·la de la cubana resident a Manresa Dajalin Pérez, que es presenta avui en un acte obert al públic que se celebrarà al Gurmet

El debut literari de Dajalin Pérez Quintana (l'Havana, 1974) es presentarà avui al vespre en societat a l'establiment de restauració i alimentació Gurmet de Manresa, la ciutat on l'escriptora cubana viu des de fa quinze anys. Última historia de Nuoje és una estrena en el camp de la novel·la que exhibeix tant la imaginació de l'autora com la seva capacitat prolífica per a l'escriptura a través d'una obra de 730 pàgines.

No s'havia atrevit a publicar res fins ara?

És el meu primer llibre, tot i que en tinc un altre pràcticament enllestit. A mi m'agrada molt escriure, però mai havia acabat res. Per motius personals, em vaig trobar que tenia temps lliure i em vaig proposar començar a escriure alguna cosa, a veure on em portava.

I on la va portar?

A escriure una novel·la de fantasia èpica, tot i que jo no m'havia proposat inicialment que fos així. Quan n'havia escrit cinquanta pàgines, vaig decidir continuar... i vaig arribar fins al final. Jo volia fer una distopia, és un gènere que m'agrada tant al cinema com en la literatura, però em va acabar sortint una fantasia èpica. Sembla un tòpic quan els escriptors asseguren que la trama i els personatges et van portant, però realment és així.

El fantàstic és un gènere molt en voga, actualment.

Volia que la meva novel·la fos autoconclusiva, però al final m'ha sortit la primera part d'una saga que crec que tindrà quatre parts. Quan estic al davant la pàgina en blanc, em surten les coses que tinc al cap, que són nombroses.

Què és Nuoje?

És el lloc on transcorre l'acció i del qual ha de marxar la gent. Hi ha un narrador que explica aquesta història, i el personatge central, l'Aia Qia, una noia que també explica les seves vivències. Són dues històries: una s'explica des de l'inici i, l'altra, des del final. Llegir El paradís perdut, de Milton, em va donar idees per configurar com havia de ser Nuoje.

Un poble que marxa... ressonàncies bíbliques?

No, no, gens. No hi ha res de religiós en la meva història. Per mi, la idea del viatge és molt important, en allò que escric sovint hi és present. De fet, una de les obres literàries que més m'agraden és l' Odissea, d'Homer.

Un cop es va posar a escriure, no s'hi va posar per poc: 730 pàgines.

Ben cert. Per això, el subtítol de la novel·la és Libro de la primera estación, perquè hi haurà una continuïtat de la saga.

El llibre surt publicat en el segell Caligrama, la plataforma d'autoedició de Penguin Random House. Va intentar que el tragués alguna editorial?

Sí, ho vaig enviar a diverses editorials, però no me'n vaig sortir. Soc conscient que és molt difícil. A mi no em coneix ningú i, a més, en el gènere fantàstic hi ha poques dones publicades.

I per això va anar a parar a l'autoedició?

Tenia ganes de continuar escrivint, però em vaig proposar no fer res fins que no donés sortida a aquesta novel·la. I vaig conèixer Caligrama: de fet, més que auto-edició, és coedició. Tu t'ho pagues, però tens uns serveis que et proporciona una gran editorial.

La resta de la saga seguirà la mateixa fórmula?

Sí, suposo que sí. De fet, l'autoedició et dona una llibertat que m'agrada molt. Però també estic fent un altre llibre, que ja tinc llest, que sortirà amb Parcir.

Una novel·la?

No, és un text biogràfic, parla de la meva família.

Ara que ja ha publicat, hem de suposar que ha tirat una barrera a terra i tot anirà més rodat?

A mi m'agrada molt escriure. Jo treballo com a psicòloga, però dedico també molt temps a escriure. Va arribar un moment que vaig entendre que cal paciència, que no es tracta de voler acabar-ho tot de seguida. Si cal dedicar un dia a fer una pàgina, doncs hi dedico un dia.

També és una lectora voraç?

Sí, i tant, m'agrada llegir de tot, però reconec que prefereixo els clàssics i no estic gaire al cas del que es publica avui en dia.

Els clàssics?

Sí, m'agraden molt els clàssics. Per exemple, els llibres que publica la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins. Però no només els autors de l'antiguitat, sinó també clàssics com Dickens, Cortázar, Saramago...

I no llegeix autors vius?

Sobretot novel·les dels gèneres policíac i fantàstic. I amb això no vull dir que el que s'escriu ara no sigui bo, que els autors actuals no valguin. No he llegit res de Jaume Cabré, per exemple, però segur que és molt bo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.