En el camí cap al quarantè aniversari, Obús torna amb el seu desè disc d’estudi: Con un par. Un títol d’allò més eloqüent, el significat del qual resumeix el guitarrista Paco Laguna (Madrid, 1958): «Cal tenir-ne un parell per aguantar quaranta anys i resistir com a banda en aquest país. Perquè hi ha hagut èpoques molt bones i d’altres no tan bones. En les no tan bones va caldre posar-hi un parell de pilotes», remata, per després negar aquesta vida de luxes que erròniament s’associa amb el rock&roll: «La gent es pensa que entren els diners a dojo, però es pot dir que ens hem deixat la vida a la carretera».

Intervé el vocalista Fructuoso Sánchez Fortu (Burgos, 1954) per remarcar que ells són «obrers del rock. Aquí els grups espanyols ho tenim molt difícil perquè, malauradament, no tenim el suport generalitzat del públic, que es mou sobretot quan venen grups guiris», planteja. «Si poguéssim competir en produccions en viu amb els guiris es veuria, però per això cal el suport majoritari, perquè el finançament no és el mateix», explica, i després passa a parlar del nou disc del grup, amb el qual se senten «molt il·lusionats».

I n’hi ha per a això i per a molt més: l’han gravat als estudis New Life amb producció de Bori Alarcón -famós pels seus treballs amb Pablo Alborán, Estopa, Jorge Drexler i Dani Martín. «Bori té set Grammys», assenyala orgullós Fortu, que recorda que, tot i que «professionalment hagi tocat tots els estils perquè té molt nivell», el productor «té una tradició molt rockera».

«El so és recognoscible però molt actualitzat i potent», afegeix Paco Laguna, que fa broma en assegurar que, tot i que sempre es diu que l’últim «és el millor», en aquest cas «és cert». «El resultat de composició i so ens té supercontents. Si a més agrada al nostre públic, molt millor», rebla.

Entre les dotze cançons de l’àlbum, títols contundents en la millor tradició d’Obús com Bandas rivales, Incombustibles, Whiskey con hielo, Escapa de tu prisión, Rebeldes i Años 80. Tot un cant, aquest últim tema, a la dècada en la qual va néixer la banda i va gaudir de més popularitat, ja que el rock era el gènere regnant.

«Els vuitanta van ser una època molt optimista com a resultat de sortir d’una altra època més fosca, i tenies la sensació que podies fer qualsevol cosa. Ara la gent és més pessimista. Són dos temps diferents, però la sort que vam tenir va ser que vam viure aquells anys i seguim aquí», reflexiona Laguna. Assenteix Fortu, que aposta per intentar, amb aquest disc i la seva consegüent gira de presentació, que «tornin aquells anys».

Con un par s’obre amb un altre himne clàssic que és tota una declaració d’autoafirmació: Sangre de rock’n’roll. Una rotunda «reivindicació» amb la qual els veterans Obús recorden que segueixen aquí «malgrat tot» i que no es rendiran «mai», tal com afirma Fortu: «Portem a les nostres venes la sang del rock’n’roll».

Aquest 2020 seran a la carretera, per descomptat, i ahir ja van iniciar la gira de presentació a València (Sala Rock City). Entre les dates ja confirmades cal destacar Barcelona (6 de març, Razzmatazz 2) i Tarragona (7 de març, Sala Zero).

«Estarem molt a prop del nostre públic tocant en sales i en festivals, serà un bon any», avança Fortu, que cedeix la paraula tot seguit a Laguna: «Ens agrada treballar i moure’ns. A l’hivern pel circuit de les sales, i a la primavera i a l’estiu t’orientes més a festivals».